Pla i muntanya

Nirviada grossa davant la detenció d'Eugenio Hidalgo

aimeric | 27 Novembre, 2006 23:57

Ja en tanquen un La detenció del batle d’Andratx Eugeni Hidalgo, antic regidor d’urbanisme de l’exbatlessa Margalida Moner, va posar molt nerviosos els actuals col•laboradors de la Consellera d’Agricultura. Recordem que des d’una habitació de l’empresa pública Semilla S.A., aleshores dirigida per Llorenç Rigo, es va ordir la trama de presumpta corrupció electoral coneguda com cas Mapau. El protagonista d’aquest afer de corrupció –no el tancaren però li feren a prop- va ser Miquel Segura Aguiló en Mirando, actual redactor dels discursos de la consellera, de la revista femer anomenada Romaní (al servei dels interessos de Sebastià Sagreras i Tito Piris) i destacat articulista groc. L’equip Company-Rigo-Segura té una llarga trajectòria. No es dediquen a fer urbanitzacions però sí que fan encàrrecs de 600.000€ a una entitat fantasma anomenada ICAM (depenent d’ASAJA-Sevilla). De tota manera en Company i en Sagreras –vinculat a la propietat de les cases il•legals de ses Covetes a es Trenc- han dit sovint que urbanitzarien tota Mallorca de cap a cap si poguessin. Llorenç Rigo és membre del consell d’administració de 6 o 7 empreses públiques i té el sou més elevat que el propi President Matas. Les factures de soparots, pagats amb doblers públics per atacar les organitzacions pageses i defensar el grupet, aviat fiblaran. El propi Matas no intervé perquè els té por: tendrien barra de muntar-li una tractorada. Mentrestant es planyen els recursos per fer front a la sequera.

Llorenç Rigo Rigo

aimeric | 26 Novembre, 2006 17:02

En Llorenç Rigo té un paper central en la nostra galeria de personatges. En Llorenç té anomenada de ca de bou, però en realitat s’assembla més a un ca rater. Un ca rater acomplexat que vol fer de ca de bou. Per això és perillós: ha de suplir la manca de coratge amb l'astúcia. I quan un home que no és massa viu va d'espavil.lat simplement es transforma en un polissó. Però en Llorenç més que polissó, és venjatívol. I doblerer, com en Miquel Segura. Per això tots dos van encollats.

En Rigo va fer feina a diverses cooperatives agrícoles deixant entre els pagesos un mal record. Molts se'n recorden de quan en Pere J. Morey, pitjat pel propi Rigo, va pressionar les cooperatives perquè li pagassin una liquidació important quan ell les deixava per anar-se’n, voluntàriament, a la Conselleria d'Agricultura. Les cooperatives s'hi resistiren i ell mai els ho ha perdonat. Una vegada dins la Conselleria es va fer gros fins que va tenir un dels sous més alts del govern.

Ha arribat a controlar la Conselleria gràcies a la seva astúcia. No li gireu mai l’esquena perquè vos fotrà. És d'aquells que se saben fer imprescindibles als polítics. Si fa falta no deixa que ningú més sàpiga la contrasenya dels programes informàtics perquè no puguin funcionar sense ell.

És el culpable de la política de revenges d'aquesta legislatura: està darrera totes les travetes i marginacions que s'han fet a associacions i persones de la pagesia mallorquina. Té la clau de la caixa fort i comanda. Forma part del nucli dur de la Conselleria amb en Mirando, na Moner i en Biel Company. Una veritable calamitat pels pagesos i tots junts pitjors que una calabruixada.

Què vénen els transgènics!

aimeric | 19 Novembre, 2006 23:06

Transgènics=més pesticides Fins ara pensàvem que això dels transgènics no ens afectaria gaire. Sabíem que probablement en menjaríem, de grat o per força, com ja en menja gran part de la humanitat, però no pensàvem que en els nostres camps illencs, devastats per l'especulació urbanística, hi fessin comptes dur a terme la gran revolució transgènica. Ara tenim motius per estar preocupats:
  1. La Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear adjudicà un estudi sobre el futur de l'agricultura a l'Icam, una entitat d'ASAJA-Sevilla a la qual sols se li coneix la seva activitat de defensa dels OGM. L'estudi valdrà 600.000€ !
  2. ASAJA organitzà un acte de promoció dels transgènics al local de la CAEB. Hi assistí la Consellera Moner. En el debat Biel Company digué que tots els contraris als transgènics eren uns burros.
  3. En Miquel Segura en Mirando, que sempre escriu allò que li diuen els que el paguen, ha començat a insultar els contraris als transgènics.

A força de pensar on volen començar a fer forat implantant els transgènics hem descartat l'arboricultura dels secans i l'horticultura, per tant pensam que envestiran en els farratges i cereals. Podeu pensar que, tant doblerers com són, si promocionen aquest assumpte és perquè hi veuen un dobler a guanyar. Però es trobaran amb l'oposició de molta gent. Molta més de la que ells fan comptes.

Miquel Segura Aguiló

aimeric | 15 Novembre, 2006 10:11

En Mirando, redactor en cap del pamflet La vida del joier i periodista Miquel Segura Aguiló ha estat marcada per un fet primordial: la seva extremada passió pels doblers. En Miquel Segura ha estat i és allò que a Mallorca s'anomena un doblerer. I si una cosa se li ha de reconèixer és que no se n'ha amagat mai: sempre ha dit per tot arreu que ell escriu allò que li manen els que el paguen. En Segura, cervell del cas de corrupció electoral conegut com a cas Mapau, cobra cara la seva feina de mercenari de la ploma.

Però ara ja fa hores extres a balquena en la seva tasca d'atacar pagesos o persones vinculades a la pagesia que no combreguen amb els interessos del grupet que controla ASAJA a Mallorca. Fins i tot escriu quasi tota sencera una revista anomenada Romaní, feta amb quatre grapades i plena d'insults, editada per Sebastià Roig a Campos i pagada per la Conselleria d'Agricultura. La revista no és més que la massota d'en Segura per pegar als que li diuen que pegui i un premi econòmic a Sebastià Roig per la feina feta dins Campos a favor d'en Sebastià Sagreras "Peixet" i d'en Tito Piris, dos altres grans doblerers interessats en controlar el negoci dels xiringuitos de la platja d'es Trenc.

En Segura ara ataca de valent els pagesos mallorquins. Diu que els productors de porcs d'engreix no tenen dret a viure i defensa els transgènics com la gran alternativa. La feina que li han encarregat és feinota bruta: insultar i atacar els pocs pagesos que encara sobreviuen en aquesta Mallorca nostra tan encimentada. Feina de ca de brega. Però els pagesos li veuen les orelles d'una hora enfora.

Sobrassada de Mallorca

aimeric | 13 Novembre, 2006 08:06

La sobrassada, un producte emblemàtic La sobrassada és un dels productes més emblemàtics de la gastronomia insular. Però la població mallorquina amb unes certes arrels culturals rebutja, pel seu sabor i textura que res té a veure amb la sobrassada tradicional, les sobrassades produïdes per la indústria local. S'ha arribat a una situació en què, amb comptades excepcions, la sobrassada no conté ni un gram de carn de porc produïda a Mallorca. Els enfilolls de pebres vermells que penjaven de les cases de certs pobles ja no hi són. Hem arribat a una separació total entre els productes del país i l'elaboració industrial de la sobrassada.

Idò de què estan fetes les sobrassades industrials? Pel que sembla, s'elaboren majoritàriament amb materials de rebuig de la indústria càrnica catalana. Es tracta de subproductes càrnics que amb prou feines tendrien cap utilitat comercial i haurien de ser eliminats, amb els conseqüents costos. D'aquesta manera són enviats a molt baix preu cap a Mallorca, transformats en sobrassada i reenviats cap a la península o destinats al mercat illenc. La conseqüència més directa de tal comerç és la ruïna dels ramaders mallorquins que en no tenir compradors pels seus animals, si no és al mateix preu que els subproductes càrnics de rebuig que arriben de fora, es veuen obligats a tancar les granges. Els altres grans perjudicats són els consumidors que en el circuït comercial oficial sols troben una sobrassada de pèssima qualitat. Si volen menjar bona sobrassada l'han de cercar de qualque conegut que faci sobrassada casolana. La reacció dels industrials és perseguir aquestes petites produccions artesanals i denunciar-les a sanitat.

Sembla que s'haurien de cercar solucions a tot això (tipificant una qualitat superior de sobrassada que incorporàs productes procedents de la ramaderia mallorquina, fent convenis entre industrials i ramaders o impulsant la sobrassada de porc negre). Però la Conselleria d'Agricultura, pressionada per ASAJA (entitat erigida en defensora dels interessos dels que es lucren amb el negoci), no ha anat per aquest camí. Basta llegir alguns escrits del portaveu oficiós d'ASAJA, Miquel Segura, "en Mirando", per veure-ho. En lloc de treballar per fer una millor sobrassada i millorar-ne d'una manera efectiva la seva imatge s'ha optat per mantenir el mateix miserable producte i dedicar sumes quantioses a publicitat. Pólvora banyada i doblers tudats.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb