Pla i muntanya

Més burocràcia i més pocs pagesos

aimeric | 26 Març, 2008 23:05

camp

La contínua aprovació de normativa de banda de la Unió Europea, de l’estat i de les comunitats autònomes sotmet l’activitat agrària a un caramull de reglaments. La càrrega burocràtica es fa enorme i el pagès ha d’omplir papers per qualsevol cosa. D’aquesta manera, una activitat que sovint té una rendibilitat baixa es veu llastrada per uns alts costos administratius. I les desitjades simplificacions no s’arriben a produir mai.

L’esforç de l’administració no ha estat suficient per reduir el pes d’aquesta llosa de paperassa. Al contrari, la intensitat de les ocupacions burocràtiques ha desnaturalitzat la mateixa administració, que de cada cop està més desvinculada de la realitat dels pagesos. Està demostrat que les activitats que més rendiment donen a mig i llarg termini són les de suport a la formació i a la innovació, les d’assessorament en les pràctiques agroramaderes i en la gestió de les explotacions, precisament totes aquelles que s’han anat abandonant a favor de les feixugues tramitacions imposades per la política comunitària. No és estrany que el resultat sigui que de cada dia hi ha més funcionaris i més pocs pagesos.

L’administració ha de prendre consciència que la continuïtat de les activitats primàries exigeix qualque cosa més que burocràcia. Els tècnics han de sortir més del mon dels papers i han de connectar amb els problemes diaris dels pagesos, superant el model burocràtic que ja ha demostrat prou la seva ineficàcia.

Les taronges penjades als arbres

aimeric | 12 Març, 2008 08:10

taronges

Aquesta és la trista situació de la taronja a Mallorca: la fruita penjada als arbres. Els productors no hi poden fer res: a 0,15 cèntims el quilogram no hi ha opció! Amb aquest preu, que és ben diferent del que paguen els consumidors al supermercat, la citricultura no és viable. És una llàstima perquè es tracta de fruita de primera qualitat, però no es pot demanar a la gent que faci feina per a perdre-hi doblers. I, ara mateix, com més taronja es cull més s’hi perd.

És el tema de sempre: en els nostres mercats no regeix tan sols la llei de l’oferta i la demanda, hi ha la llei de la concentració de la demanda en uns pocs compradors i de la incapacitat de l’oferta d’unir-se per escapar dels estrets marges de maniobra que se li presenten. La mar és un obstacle massa gran per una producció que no ha sabut o no ha pogut unir-se. I en no poder anar a vendre en els mercats externs no pot fer res més que acceptar els preus baixos.

Ara la cosa ja és grotesca. A València, que és una de les grans regions citrícoles, enguany els preus s’hi estan mantenint bastant bé. Tant és així que cada setmana surten de Mallorca uns quants de contenidors carregats de taronja (que s’ha pagat a 0,15 al pagès) cap allà i el viatge surt a compte als majoristes. Es tracta d’un comerç absurd i fet a costa d’arruïnar els pagesos mallorquins. És per això que molta taronja romandrà als arbres. I també és per això que els tarongerars de cada vegada estan més abandonats.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb