Pla i muntanya

Plagues en el camp

aimeric | 25 Octubre, 2008 10:41

L’aparició de noves plagues vegetals i el descontrol de les que ja són antigues en els conreus agraris de les Illes Balears és un tema que preocupa molts de pagesos. La necessitat d’ordenar l’ús dels productes fitosanitaris no ens pot dur a oblidar la importància dels tractaments correctes aplicats en el moment adequat. I la veritat és que si s’analitza una mica s’observa molta desorientació i necessitat d’assessorament. A vegades, davant la virulència dels atacs no se sap com actuar i en altres casos els costos de les aplicacions fitosanitàries superen de molt els marges econòmics de les explotacions. La manca de seguiment fa que problemes que a altres indrets ja fa anys que estan superats aquí es tornin plagues endèmiques, amb costos econòmics insuportables pels agricultors.

Els problemes deguts a les irregularitats climatològiques són freqüents (enguany molts clars a conreus com la vinya i els ametlers) i el mateix passa amb les plagues de procedència exòtica que amb una enorme facilitat penetren a les illes amb resultats devastadors. El “becut roig” de les palmeres i la “tuta absoluta” de les tomàtigues són dos dels darrers casos que han tengut i tenen conseqüències greus. Sense caure en alarmismes, serien desitjables més accions informatives i formatives, compaginades amb programes de recerca i experimentació, sense deixar de banda el control de les entrades de material vegetal extern, per tal d’actuar sobre aquests vectors que flagel•len la majoria de cultius. Posar en marxa d’una vegada, d’una manera seriosa, l’agricultura integrada, al costat del foment de l'agricultura ecològica, també seria positiu i amb bones conseqüències en la comercialització.

La crisi econòmica

aimeric | 18 Octubre, 2008 16:31

doblers

La diferència entre la pagesia i els altres sector econòmics és que pateix una crisi estructural des de fa molts d’anys i que, en particular, pateix una greu crisi de costos alts i baixos preus en origen des de fa quasi dos anys. Quan tan sols començava a esclatar la bimbolla immobiliària va rebentar la puja dels preus de les matèries primeres imprescindibles per l’alimentació animal (sobretot els cereals). Tot seguit la puja desbocada del gasoli i altres productes necessaris (adobs, fertilitzants, fitosanitaris, etc.) va acabar de fer madurar una situació que ja era molt negativa. Mentrestant el preu de les ametles està prop d’un 50 % per davall de fa uns anys i els animals no els volen ja que les grans superfícies ho duen tot de fora. Els pocs pagesos joves que queden abandonen l'activitat cansats de veure que ningú els escolta.

Ara, la crisi financera està acabant de posar les coses costa amunt. Les activitats primàries, com la resta d’activitats econòmiques, necessiten un finançament. Si el finançament es fa més car o, en alguns casos, impossible, aquestes activitats agràries i ramaderes encara entraran en una major dificultat. De moment sembla que l’estat es fa càrrec de la situació dels bancs, però i del finançament de l’activitat econòmica bàsica qui se’n fa càrrec? Fins ara les diverses bateries de propostes concretes davant la crisi han estat paraules, propòsits i declaracions. Els polítics es reuneixen, però de les petites empreses i dels treballadors no se'n recorden. Els grossos s'inflen i els petits rodolen.

El final d'una època

aimeric | 04 Octubre, 2008 21:22

La decisió de la Conselleria d’Agricultura de prescindir dels serveis de Llorenç Rigo ha estat ben rebuda en els ambients pagesos. Sense dubte Mercè Amer i Aina Calafat han fet el que havien de fer. La continuïtat d’aquest senyor no tenia raó de ser: per ser un càrrec de confiança de l’anterior govern, per l’actuació sovint arbitrària de Rigo i pel sou astronòmic –va arribar a cobrar més que el propi president del Govern- que no tenia justificació. Rigo s’havia guanyat a pols una mala imatge a dreta i a esquerra, tant entre els pagesos com entre els funcionaris, i el seu lloc dins l’administració s’havia forjat a través del servei incondicional als interessos de sempre.

Ningú va poder entendre com, a l’anterior legislatura, se’l va elevar a la categoria de Secretari General Tècnic, des de la qual, amb la seva manera d’actuar, no va fer més que posar en dificultats inútils la conselleria. Aquest error probablement va ajudar al PP a perdre les batlies de sa Pobla i Campos.

Rigo participava del consell d’administració de nombroses empreses i sumava dietes de manera insaciable, la qual cosa provocava comentaris de tot tipus. El seu comandament implicava un règim de “terror” pels funcionaris, pagesos i empreses sospitosos de no estar a les seves ordres. Es feia anomenar com “Don Llorenç”, d’una manera anacrònica, per indicar a les clares el seu poder absolut. Ara que Llorenç Rigo ha estat acomiadat volem deixar clar que ell no és el principal responsable de les situacions d’injustícia i persecució que ha provocat. Els responsables són els governants que el dugueren i mantengueren a la poltrona sense vigilar les seves activitats i posar-lo al lloc que li corresponia. Amer i Calafat, amb bon criteri, han volgut corregir aquesta situació.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb