Pla i muntanya

La crisi de la llet

aimeric | 18 Setembre, 2009 17:50

La Unió Europea és una rara institució política que no contrasta l’aplicació de les seves decisions amb el vot dels ciutadans. Els europeus votam els membres del Parlament però aquests no són els que elegeixen els comissaris, els veritables responsables de l’aplicació de les polítiques, sinó que tenen unes funcions més aviat limitades. Tot això du a què polítiques desastroses, escandalosament nocives per a la població, s’apliquen i es mantenen invariables contra tota oposició social. Aquest és el cas de la nefanda política agrària comunitària que du camí, sota la direcció de l’Organització Mundial del Comerç, d’acabar de fer net de pagesos al continent. Al dictat d’un liberalisme dogmàtic la comissària Mariann Fisher Boël està desfent la pagesia europea sota la consigna de què el mercat ja ho arreglarà tot. Ara l’objectiu és eliminar les quotes lleteres (que limiten la producció comunitària de llet) i per això cada any s’augmenta una mica la quota fins arribar a la seva plena abolició el 2015. Com que això es fa en un moment de baixada de la demanda el resultat és el que ha de ser: els excedents s’acaramullen, els preus s’arrosseguen pel subsòl i els lleters estant desesperats. La comissària sostè que el desastre és tan sols una “reestructuració” i que, en un moment donat, el mercat farà que els preus repuntin. Però, com la lògica demostra, amb més llet produïda i menys demanda els preus cauen en picat i no a l’inrevés. No queda més remei que revisar les mesures de la “Revisió Mèdica de la PAC” i replantejar-se les coses. D'entrada els vaquers europeus han començat una vaga per defensar la seva supervivència.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb