Pla i muntanya

Mancor, 12 d'octubre

aimeric | 12 Octubre, 2009 17:07

Les pluges de la tardor han estat generoses i els camps són verds d’herba, tot i que la basca ens recorda la realitat del canvi de clima. Els camps verdegen, però estan tristos, es moren. Com escrivia Guillem Frontera fa uns dies a “Diari de Balears”, en un article lúcid, el nostre paisatge està ferit de mort. I és cert, els visitants externs ho veuen tot d’una. Nosaltres també ho veim, però miram cap a un altre costat, volem cercar bocins de verd enmig del garbuix de cases i erms; volem veure trossos llaurats i filades d’arbres esponerosos, perquè necessitam trobar una miqueta d’esperança en aquesta terra que és la nostra. Els visitants, en canvi, tot d’una se n’adonen de l’edificació generalitzada - fins i tot a les àrees més preservades -, dels camps en agonia i dels ametlers esbrancats, deixats enmig del sementer com un testimoni d’allò que foren. I és que els camps de Mallorca estan buits de gent, els pagesos se n’han de d’anar. Enguany les ametles no es poden collir: n’hi ha poques i no tenen preu. Com les garroves. Les patates no han valgut res. La llet i la carn tampoc no valen res. L’hortalissa ha patit uns preus de befa per als pagesos. Mentrestant als supermercats els preus segueixen ben igual, amb increments a vegades superiors al 1000 %, del camp al consumidor. L’administració no reacciona. No sabem si és perquè no pot o si és perquè no vol. O per ventura per les dues coses. Ara, a Mancor, prop de la terra on Jacint Josep Fontanet “Montserrat”, constructor pagès de la síquia de Massanella, l’any 1747 va escriure “L’art de conró”, s'ha fet sentir un crit de defensa de la terra. Amb els peregrins hi anava Satish Kumar. La caminada ha estat un convit a la reflexió, en positiu, un clam per a demanar dues glopades de futur per als nostres camps. Potser a molts els semblarà fora de lloc defensar els pagesos de Mallorca. Altres sabem que el que els passi als agricultors, i a la producció d’aliments sans i naturals, serà el que ens passarà a tots. Veure la mort de tota una cultura pagesa és un glop molt mal d’empassar. Per això no ens podem quedar indiferents mentre els pagesos que queden, aferrats a la terra de l’avior, veuen com se’ls gira l’esquena, com els seus productes no valen res, com les fantasmagòriques ajudes sols són una manera de ben morir i com l’administració esdevé un obstacle insalvable. Hi ha un moment en què s’ha de dir prou, que potser hem de veure les coses d’una altra manera, que hem de respectar la terra i els que la cuiden. I que ho podem aconseguir si entre tots ho volem.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb