Pla i muntanya

A l'espera d'en Zapatero

aimeric | 27 Desembre, 2009 21:43

Zapatero

L’any 2009, per l’agricultura i la ramaderia, ha estat un dels pitjors que es recorden. L’evolució dels preus a la baixa i el manteniment d’uns costos elevats, amb una pujada espectacular de la tarifa elèctrica, ha col•locat el sector en una situació insostenible. La renda agrària ha davallat un 5,3 % respecte a l’any 2008 i un 26,3 % respecte al 2003. Les xifres del 2009 correspondrien a les de 1990, per això els pagesos diuen que “pagam amb euros i cobram amb pessetes”. El balanç de les explotacions agràries és negatiu i l’activitat no ha generat valor afegit al llarg del 2009. La concentració de Madrid va manifestar quin és l’estat del sector agrari, amb una realitat que va per un cantó i una administració que va per un altre. Ara, dia 29 de desembre, el President Zapatero es reunirà amb les organitzacions agràries. És una passa que és conseqüència directa de les mobilitzacions del novembre i és desitjable que de l’encontre en surtin mesures concretes. S’ha d’actuar amb mesures fiscals, millora del finançament de les explotacions i amb accions que reequilibrin la formació dels preus agroalimentaris. Els representants dels pagesos diuen que, encara que les ajudes són importants, més important és l’existència d’uns preus dignes. Zapatero té la paraula.

Vendre els pagesos

aimeric | 18 Desembre, 2009 23:23

Mohammed VI

Ens hem de felicitar pel resultat de la valenta decisió d’Aminetu Haidar de fer baixar de l’ase el poderós regne marroquí. Però aquest fet no ens ha de dur a admetre totes les imposicions. L’acord signat aquesta setmana entre la UE i el Regne de Marroc respecte al comerç agrícola és una nova bufetada per als pagesos mediterranis, que són els que hauran de competir amb desavantatge total amb la irrupció dels productes marroquins. Enguany la situació dels horticultors és ruïnosa, amb uns preus de desastre, així i tot l’any passat entraren a Europa 350.000 tones de tomàtiga marroquina en lloc de les 235.000 que permetia l’acord anterior encara vigent, i a uns preus inferiors als que s’establia als pactes. D’aquesta manera, incomplint els acords, es va destruint l’horticultura europea que ha de lluitar amb un productes obtenguts amb uns costos molt inferiors i amb unes normatives molt menys restrictives en temes com el de l’ús de productes fitosanitaris. El discurs agrícola comunitari sobre la “competitivitat” no s’aguanta: si ser competitius és vendre més barat, per quin motiu s’aproven sempre seguit mesures (socials, ambientals, de seguretat alimentària...) que encareixen els costos? I si s’impulsen aquestes mesures, com és que no es defensen els preus dels productes que les respecten..

Davant aquest panorama ja hi ha alguns grups comercials espanyols que han optat per saltar l’estret i passar a produir tomàtigues o pebres al Marroc. Allà hi fan el que abans feien a Almeria i amb un menor cost. Els fets s’assemblen a alguns dels processos de deslocalització que s’han donat a diversos sectors industrials. La política europea està deixant indefensos els seus productors. Diuen que és per aconseguir avantatges dins els mercats magribins per als productes transformats. L’argument no s’aguanta i és inútil. No serveix de res poder exportar la Marroc si no es pot produir a Europa. I això és el que s’està aconseguint liberalitzant el comerç agrari sense control ni contrapartida.

On és n'Antich?

aimeric | 01 Desembre, 2009 21:53

Francesc Antich

No sabem si el fet que 200.000 pagesos es manifestin a Madrid dient que el camp està en ruïna i que s’ha de fer qualque cosa és una qüestió important o no. Per ventura els governants creuen que no, volen veure més coses. En la nostra opinió hi ha motiu per prendre nota i actuar aviat. Més aviat que de pressa. El president Zapatero s’ha d’implicar i ha de comprometre tot el seu govern en la defensa del món rural. Fa falta un pacte d’estat que impliqui suport econòmic i reformes legislatives. Si s’ha de recuperar el temps perdut sense fer res, dient que tot anava bé i que el mercat ja ho arreglaria tot, hi ha feina que fer.

Avui són molts els pagesos que es giren cap a França i admiren la decisió de Sarkozy d’anunciar una política de suport a l’agricultura, no perquè els sembli més fiable que Zapatero, sinó perquè ha demostrat més coratge i s’ha compromès amb el sector primari francès anunciant mesures importants, digui el que digui la UE. Ja ningú n’espera res de bo de la política agrària europea. A partir d’ara qui no se salvi per ell no el salvaran a Brussel•les. Sense mesures pensades i finançades des de cada lloc poc hi ha que fer. I mentrestant a Balears han escapçat qualsevol apunt de política agrària amb cara i ulls reduint a la meitat l’aportació del Govern al sector. Sarkozy mostra el camí, Zapatero li anirà darrera, però i Antich, on és n’Antich?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb