Pla i muntanya

La Unió europea o la cova dels lladres

aimeric | 17 Juny, 2008 23:30

Sàvia ha esta la decisió dels irlandesos de rebutjar el tractat de Lisboa, perquè la Unió Europea s'està convertint en una cova de lladres. Allà, amagats darrera una pila immensa de normatives i escortats per milers i milers de funcionaris, s'hi ha congriat un mal ferest i tot es fa a cop de talonari i d'influència. Per això els "grups de pressió" més maliciosos hi han acabat fent niu. Avui per avui, la Comissió Europea és un organisme desvinculat del tot dels ciutadans europeus: al continent de la democràcia s'hi ha instal.lat una institució profundament antidemocràtica on el govern no governa, on el parlament no té funcions reals i a on qui comanda és qui domina els passadissos i despatxos.

La cosa de les 65 hores (!) és un cop baix als drets socials aconseguits pels treballadors europeus al llarg de dècades. Ningú s'hagués atrevit, en democràcia, a impulsar un tal desbarat. I la política agrària és un escàndol: les grans multinacionals comanden i estableixen una política absurda que desmantella més de cada dia l'agricultura europea. Diuen que és per afavorir el lliure mercat, però d'aliments no n'arriben gaires del països pobres (no en tenen per menjar ells i els volen fer exportar!) els que fan anar l'oli de la pella allà on volen són Monsanto, Cargill, Syngenta, Nestlé, Kraft, Unilever, Carrefour i altres aus de presa. L'ONU, la FAO, el FMI, el Banc Mundial i la UE s'han convertit en teresetes que ballen al so d'en Bush i la seva colla de falcons. I si guanya n'Obama no ens anirà millor.

Per veure el pèl de lluny a aquesta Europa d'especuladors i criats dels poderosos hem de reconèixer el seny de bístia vella del poble irlandès.

Més burocràcia i més pocs pagesos

aimeric | 27 Març, 2008 00:05

La contínua aprovació de normativa de banda de la Unió Europea, de l’estat i de les comunitats autònomes sotmet l’activitat agrària a un caramull de reglaments. La càrrega burocràtica es fa enorme i el pagès ha d’omplir papers per qualsevol cosa. D’aquesta manera, una activitat que sovint té una rendibilitat baixa es veu llastrada per uns alts costos administratius. I les desitjades simplificacions no s’arriben a produir mai.

L’esforç de l’administració no ha estat suficient per reduir el pes d’aquesta llosa de paperassa. Al contrari, la intensitat de les ocupacions burocràtiques ha desnaturalitzat la mateixa administració, que de cada cop està més desvinculada de la realitat dels pagesos. Està demostrat que les activitats que més rendiment donen a mig i llarg termini són les de suport a la formació i a la innovació, les d’assessorament en les pràctiques agroramaderes i en la gestió de les explotacions, precisament totes aquelles que s’han anat abandonant a favor de les feixugues tramitacions imposades per la política comunitària. No és estrany que el resultat sigui que de cada dia hi ha més funcionaris i més pocs pagesos.

L’administració ha de prendre consciència que la continuïtat de les activitats primàries exigeix qualque cosa més que burocràcia. Els tècnics han de sortir més del mon dels papers i han de connectar amb els problemes diaris dels pagesos, superant el model burocràtic que ja ha demostrat prou la seva ineficàcia.

Les taronges penjades als arbres

aimeric | 12 Març, 2008 09:10

Aquesta és la trista situació de la taronja a Mallorca: la fruita penjada als arbres. Els productors no hi poden fer res: a 0,15 cèntims el quilogram no hi ha opció! Amb aquest preu, que és ben diferent del que paguen els consumidors al supermercat, la citricultura no és viable. És una llàstima perquè es tracta de fruita de primera qualitat, però no es pot demanar a la gent que faci feina per a perdre-hi doblers. I, ara mateix, com més taronja es cull més s’hi perd.

És el tema de sempre: en els nostres mercats no regeix tan sols la llei de l’oferta i la demanda, hi ha la llei de la concentració de la demanda en uns pocs compradors i de la incapacitat de l’oferta d’unir-se per escapar dels estrets marges de maniobra que se li presenten. La mar és un obstacle massa gran per una producció que no ha sabut o no ha pogut unir-se. I en no poder anar a vendre en els mercats externs no pot fer res més que acceptar els preus baixos.

Ara la cosa ja és grotesca. A València, que és una de les grans regions citrícoles, enguany els preus s’hi estan mantenint bastant bé. Tant és així que cada setmana surten de Mallorca uns quants de contenidors carregats de taronja (que s’ha pagat a 0,15 al pagès) cap allà i el viatge surt a compte als majoristes. Es tracta d’un comerç absurd i fet a costa d’arruïnar els pagesos mallorquins. És per això que molta taronja romandrà als arbres. I també és per això que els tarongerars de cada vegada estan més abandonats.

El preu de la llet

aimeric | 10 Febrer, 2008 20:50

Analitzar quins són els preus de la llet pagats als pagesos és un exercici desconcertant. A l’estat espanyol, segons dades oficials del Ministeri d’Agricultura, a hores d’ara hi ha un preu mitjà d’unes 78 pessetes per litre; a Menorca està sobre les 70 pessetes; AGAMA, a Mallorca, manté el preu base a 65 pessetes; altres empreses mallorquines no arriben ni tan sols a les 60 pessetes. En aquestes circumstàncies el diferencial de preu entre determinades zones de Mallorca i de la península ja pot arribar a les 30 pessetes per litre, i tendeix a incrementar-se. I això que els costos de producció a les Balears són bastant més elevats!

L’únic fonament d’aquesta extorsió econòmica és que els pagesos illencs no tenen cap altra opció més que vendre a aquests preus ja que no poden dur la seva llet a la península. Determinats compradors sense escrúpols imposen la llei monopolista del preu baix perquè els productors no poden triar. Aquesta és la “llibertat de mercat” que s’han d’empassar els pagesos mallorquins!

Qui vol mens?

aimeric | 05 Febrer, 2008 19:32

La ramaderia mallorquina pateix una llarga agonia. El vacum de llet i el porcí tenen una situació de penúria endèmica. En els dos casos el resultat és el mateix: de cada cop hi ha menys ramaders i augmenta més el nostre grau de dependència alimentària. El vacum de llet mallorquí maltractat per uns preus distorsionats pel monopoli i el porcí sense futur per mor d'una comercialització que posa per davant les carns foranes (fins i tot en la sobrassada “de Mallorca”!), són dos sectors que duen anys de decadència i en els quals hi ha hagut moltes intervencions públiques.

Les ovelles, en canvi, mai han estat d’actualitat ni objecte de gaire atenció. Però la seva situació no és millor. La crisi de l’oví és un fet que roda des de fa anys. Entre les causes que la provoquen hi ha la importació de carn de Nova Zelanda i Austràlia, que es comercialitza sense un etiquetat que la distingeixi del producte d’origen local. Grans superfícies -com Eroski i Mercadona- duen quasi tota la carn envasada de la península. I, en general, el consum de me va davallant d'any en any.

D’altra banda en el món del me es dóna el fenomen, tan general a la pagesia, que mentre els preus que han de pagar els consumidors pugen, els preus que cobren els pagesos baixen. Ara, però, ja s’ha arribat a una situació límit en la qual poden haver de tancar centenars de milers de granges a tot Europa.

Presentació

Pla i muntanya és un bloc que vol parlar de la pagesia a partir de la seva actualitat. I en vol parlar clar, dient les coses pel seu nom i servint per establir un debat entre les persones interessades.

Menú

Cerca

Calendari

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31