Pla i muntanya

Formatge de Mallorca

aimeric | 03 Maig, 2007 05:32

formatge de Mallorca

Es sabut el gran interès de Tito Piris, conegut empresari lacti de Campos, en controlar tot el que afecta la llet de Mallorca. Aquest personatge il•lustre va promoure la constitució d’una Indicació Geogràfica Protegida, feta a la seva mida, pel formatge de Mallorca. Na Moner i en Rigo, sempre a les ordres dels adversaris dels agricultors, feren les passes. Va cridar molt l’atenció que en la tramitació d’aquesta identificació no es convidàs en cap moment el sector productor (els ramaders). Aquest fet es va interpretar com una deliberada voluntat d’exclusió dels pagesos de banda del cacic campaner. Això significaria l'apropiació privada, com ja va passar amb la sobrassada, del nom de Mallorca i dels seus productes tradicionals. Ara, però, ha aparegut un nou element: el descontent a Menorca davant aquesta iniciativa desgavellada i la petició menorquina de què el procés s’aturi. Encara pendents de saber què és el que realment està passant, el resultat immediat sembla que és la paràlisi de la tramitació de la indicació geogràfica protegida del Formatge de Mallorca. Tot plegat un nou pas en fals en una legislatura que ha estat desastrosa per a la pagesia balear.

Na Moner i els picarols

aimeric | 22 Abril, 2007 23:06

ovelles Un hotel rural tenia un problema greu. El pagès veïnat tenia ovelles amb picarol i molestaven certs clients. El propietari va pensar: com que som amic d’en tal i en qual, aniré a parlar amb la consellera i faré llevar aquestes ovelles. I va anar a parlar amb na Moner. Ella digué: no passis ànsia, enviaré un inspector a aquest pagès i si fa falta li trobarem cloramfenicol. L’inspector va anar a visitar el pagès i va comprovar que tot estava en ordre. Se’n va tornar de cap a Ciutat i no hi va pensar pus. Però des cap d’una setmana ja l’escometé na Moner: m’han dit que aquell pagès segueix igual, que no l’has fet fugir de devora l’hotel? L'inspector li va haver de dir: sí, sí, jo bé li ho he dit, però no me creu. Aquests pagesos, ja ho sap consellera, són caparruts. Digué na Moner: parteix tot d'una cap allà i arregla-ho. Aquell home va tenir una idea: va aconsellar al pagès llevar les ovelles de la tanca però posar una guarda de porcs a la tanca del costat. El pagès ho va fer així. L’hoteler aviat no pogué suportar la mala olor i va anar a xerrar amb el veïnat demanant-li per favor que tornàs posar les ovelles. I tan amics com sempre (aquest conte és inventat però qualsevol semblança amb la realitat també seria possible)

La sobrassada falsificada

aimeric | 03 Abril, 2007 08:37

sobrassades

El senyor Mateu Castelló i en Miquel Martí de Semar diuen que els porcs mallorquins no serveixen per fer sobrassada. Els seus arguments, exposats al diari “Última Hora”, fan feredat: diuen que tanmateix els porcs d’aquí són iguals que els d’allà, que si els emprassin d’aquí no sabrien que fer amb la carn magra que sobràs i a més les granges omplirien Mallorca de purins. Déu meu, quina vergonya! O és que les indústries d’aquí no són també ben iguales que les d’allà? Idò, quin sentit té una Identificació Geogràfica Protegida? O és que els consumidors de Mallorca no tenen dret a consumir bona carn de Mallorca?

Un porc de qualitat, amb un maneig i una alimentació adequada, produïrà una sobrassada de qualitat. I aquest porc ha de ser de Mallorca, com pertoca a la sobrassada de Mallorca. Si els productes emprats pel seu engreix són de la terra (cereals, lleguminoses, garrova, etc.) es provocarà un efecte dinamitzador de la pagesia mallorquina. I, per un altre costat, els consumidors tendran al seu abast un producte natural i bo.

S’han apropiat del nom de Mallorca per fer un producte que no té res de mallorquí. Quan ve un periodista li mostren una guarda de porcs negres. Però ells empren els subproductes càrnics més barats que poden trobar en el mercat. I persegueixen els pagesos que fan sobrassades casolanes denunciant-los a Sanitat. Tot això és un despropòsit. La sobrassada de Mallorca ha de ser feta amb porc de Mallorca.

Els transgènics amenacen la salut de les persones

aimeric | 21 Març, 2007 00:59

Un grup d’experts del departament d’enginyeria genètica de la Universitat de Caen (França) ha presentat un nou estudi en el qual es demostra que les rates de laboratori alimentades amb blat de les índies modificat genèticament produït per Monsanto, empresa associada amb Cargill, han mostrat signes de toxicitat en el ronyó i en el fetge.

Les dades demostren que el MON863 té associats riscs significatius per a la salut. La Unió Europea va concedir llicències per a comercialitzar aquest blat de les índies tant per al consum humà com per al consum animal. Greenpeace exigeix la retirada immediata i completa del blat de les índies MON863 de Monsanto del mercat i fa una crida als governs per a què emprenguin una revaluació urgent de tots els altres productes transgènics aprovats i una revisió estricta dels mètodes d’anàlisi actuals. “Aquesta és la gota que fa vessar el tassó de la credibilitat de l’actual sistema d’autorització dels productes transgènics. Ara se sap que un sistema dissenyat per a protegir la salut humana i animal ha permès que un producte d’alt risc s’estigui comercialitzant, a pesar de les clares evidències dels seus perills. Per tant hem de menester començar a revisar amb atenció tots els productes transgènics presents en el mercat, i avortar d’immediat aquest defectuós procediment d’aprovació”, ha declarat Juan Felipe Carrasco, responsable de la Campanya contra els Transgènics de Greenpeace.

Les dades en qüestió han estat objecte d’un fort debat des del 2003, quan s’identificaren canvis significatius a la sang d’animals alimentats amb MON863. El blat de les índies va ser aprovat per la Comissió Europea a pesar de l’oposició de la majoria dels Estats membres, els quals expressaren la seva preocupació sobre la seguretat d’aquest producte. Tal i com afirma l’estudi, “amb les dades actuals, no es pot concloure que el mals transgènic MON863 sigui un producte segur”. Malgrat tot, el MON863 ha estat autoritzat pels mercats d’Austràlia, Canadà, Xina, Japó, Mèxic, Filipines i EE.UU, a més de la UE. “És una alerta d’emergència internacional que demana una resposta global”, ha conclòs Carrasco. “Sols una retirada completa d’aquest blat de les índies a tots els mercats podria controlar els possibles danys”.

El blat de les índies MON863 produeix un nou insecticida anomenat “Cry3Bb1 modificat” que és capaç de matar un insecte del sòl (Diabrotica virgifera). Aquest blat de les índies transgènic també conté un gen que codifica una resistència a antibiòtics. La Comissió Europea va concedir la llicència per emprar el MON 863 a pinsos l’agost de 2005, i posteriorment l’aprovà per a consum humà el gener de 2006.

Cloramfenicol dins el plat de les sopes

aimeric | 13 Març, 2007 21:20

cloramfenicol Si en aquesta legislatura han sobreviscut pagesos a les Illes Balears és una cosa de mèrit. L’obsessió d’alguns personatges (Company, Rigo, Segura, Sagreras, Piris)ha duit a muntar una persecució sense treva contra el Grup Fontanet (acusat d’haver col•laborat amb l’anterior Govern). La intenció no és altra que destruir el muntatge empresarial de Can Fontanet i després repartir-se’n els bocins entre quatre personatges influents dins ASAJA. Pel que es veu no perdonen a en Fontanet que ajudàs a muntar la central lletera Prilac (que va significar un glop d’esperança per a la pagesia mallorquina) i el seu objectiu és forçar-ne el tancament. La persecució al Grup Fontanet ha estat ridícula, recorrent a tota casta de brutors: positius de l’antibiòtic cloramfenicol que llavors han resultat ser negatius, un ús de clembuterol en porcs inexistent, rodes de premsa abans de les confirmacions de les anàlisis per sembrar l’alarma entre els consumidors i no s’ha tengut el sentit comú de demanar disculpes o indemnitzar els pagesos perjudicats pels errors de la Conselleria de Sanitat i de la Conselleria d’Agricultura. Ha estat, tot plegat, una vergonya. Si Don Toni hagués tengut vint anys manco els hagués llevat la son d'una fuada. Ara als voltors ja els ve salivera davant la panxada que fan comptes pegar.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb