Pla i muntanya

Volen comptar els pagesos!

aimeric | 28 Desembre, 2006 18:01

El gran recompte El gran recompte dels anyells per dur-los a l'escorxador

En Segura i en Rigo tenen una vertadera obsessió en comptar els pagesos. Ens volen comptar d’un en un, com si fóssim anyells. Volen passar llista. A un cantó els bons i a l'altre els dolents. Au idò! Volen sebre quants n’hi ha d’ASAJA i quants n’hi ha d’Unió de Pagesos o de les entitats vinculades a la Mesa Agrària. Però que se pensen que som bàmbols o què? Que no sabem massa bé que duen quatre anys perseguint i castigant a tot déu que creuen que no tenen ben dominat?

L’objectiu del recompte no és més que un: justificar les enormes subvencions que donen al grupet d’en Biel Company i que no donen als altres. Ja no parlam dels 600.000 € del prodigiós estudi d’en Tamames i d’en Lamo de Espinosa, ni de la subvenció d’aquesta revistota que et cau de les mans si la proves de llegir, parlam de moltes altres ajudes i ajudetes que serveixen per mantenir els negocis dels de sempre.

En lloc de fer aquesta farsa seria més senzill convocar eleccions i veure què hi trobam els pagesos. Aclarir d'una vegada la representativitat en el món agrari i fer-ho d'una manera democràtica. Però s’exposarien a fer pastes. Els pagesos els coneixem molt bé i no anam d’ells gens ni mica. I això en Company i en Rigo ho saben prou bé. Saben que si els donam el nom és per compromís i si anam als sopars és perquè solen ser de franc. Però el vot és secret, i aquí ja no les tenen tan segures, per això no els va bé deixar votar els pagesos.

El prodigiós ICAM de Sevilla

aimeric | 22 Desembre, 2006 18:23

En Ricardo Serra En Ricardo Serra Na Moner En Pérez

En Biel Company i en Llorenç Rigo varen tenir una gran idea en encarregar l’estudi de l’agricultura balear als terratinents sevillans Ricardo Serra, President d’Asaja-Sevilla i Miguel Afán de Ribera, secretari general tècnic d’aquesta entitat. Aquests dos personatges controlen l’ICAM (Instituto de Ciencias Agrarias y Medioambientales), una plataforma que fan servir per arreplegar recursos de les institucions i defensar els transgènics. De fet, són les persones més apropiades per cobrar aquests 600.000€, tant pel seu coneixement profund de la realitat balear com per la seva significada vocació de respecte al mediambient.

Miguel Afán de Ribera, per exemple, va ser processat (i absolt per raons formals) després de ser acusat d’arrassar amb maquinària pesada 100 ha dels voltants dels rierols Salado, Mascardó i Madrevieja. Segons sembla el secretari general tècnic d’Asaja-Sevilla va capolar un dels darrers refugis de l’amenaçadíssim peix endèmic “salinete” (aphanius baeticus). Amb aquest historial és clar que en Serra i n’Afán de Ribera poden lligar perfectament amb en Rigo, la caçadora de conills Moner i en Company. El seu missus, Daniel Pérez, president de l’ICAM, ja s’encarregarà de cercar un parell d'estudiants que passin a màquina quatre papers i vagin a recollir la firma d’en Tamames i en Lamo de Espinosa.

Consum responsable i comerç just

aimeric | 17 Desembre, 2006 16:59

Aprendre a consumir Els consumidors, a través de l’acte de comprar i consumir un producte, tenim el món en les nostres mans. Per ventura aquesta és una de les maneres com més podem contribuir, a nivell individual, a fer un món millor. Però aquesta possibilitat exigeix triar d’una manera responsable el que compram. I, en el cas dels aliments, això és encara més important. Consumirem allò que ens posen als supermercats les grans empreses transnacionals, fet déu sap com i a on? O, ben al contrari, tractarem de consumir els productes de la nostra terra, conrats pels pagesos del nostre entorn més proper, d’acord amb la tradició alimentària d’aquesta illa.

Consumir els productes del nostre propi poble, comarca o país, és la forma de consum més justa. És justa cap a les persones que treballen la terra i també és justa cap a nosaltres mateixos i els nostres fills. Si no consumim les ametles i les olives de Mallorca, per exemple, ja no hi haurà mai més ni ametlers florits ni oliveres centenàries. Si no compram les verdures i la fruita dels nostres hortolans aviat ja no hi haurà horts. El futur és a les nostres mans i es veu afectat de manera directa per les decisions de consum que prenem.

En Ramon Tamames a Mallorca

aimeric | 13 Desembre, 2006 17:23

En Tamames a Mallorca En Tamames, en ple esclat del cas Andratx, ha desembarcat a Mallorca. La història d’aquest home, exdirigent del partit comunista, després seguidor de Suárez i ara portaveu dels sectors més extremistes pel cantó de la dreta, té una estranya coincidència amb la de Miquel Segura Aguiló en Mirando. En Miquel també va ser d’idees nacionalistes i seguidor de Josep Melià, per acabar fent la feinota bruta que li han anat encarregant certs sectors radicals.

Conten d’en Tamames que per doblers faria l’ullastre esbrancat damunt el penyal d’es Castell d’Alaró. De fet es comenta que algunes multinacionals li passen un bon sobre per fer propaganda dels transgènics. En Segura també és afectat de parar butxaca. Cap dels dos no creu en res més que amb els doblers. I tots dos, quan obren la boca pareixen dos ninets del temps de sa fam. Se menjarien un ase (que vagi alerta en Biel!).

Al final aquests dos il•lustres doblerers s’han acabant retrobant a les files d’ASAJA. En Segura, organitzador de l’operació de corrupció electoral que du el nom de la seva filla, escrivint revistes com Romaní i insultant a tort i a dret, i en Tamames donant cara per la possible operació de corrupció (finançament irregular d’ASAJA) coneguda com operació macroestudi. Són 600.000€ els que han abocat en Rigo i na Moner dins les beaces d’en Tamames a través de l’Instituto de Cuestiones Agrarias y Medioambientales, eina d’ASAJA-Sevilla per cobrar subvencions. A on han anat a parar aquests doblers?

Mallorca, lliure de transgènics

aimeric | 05 Desembre, 2006 22:00

El Consell de Mallorca ha declarat l’illa com a zona lliure de transgènics. Tan sols el PP va votar en contra de la proposta. Aquesta decisió és un fet important que aplaudim de bon de veres. Som conscients que el Consell de Mallorca no té competències en agricultura, però és la màxima institució de govern insular, per tant aquest és un acord que va més enllà de ser un fet simbòlic. És una decisió intel•ligent que facilita la feina a favor d’una agricultura sostenible i de qualitat. És un acord que tendrà conseqüències.

Gabriel Company, president ASAJA, va dir fa poques setmanes que tots els polítics que estaven en contra dels transgènics eren uns burros. Després d’aquest acord hem de pensar que el senyor Company encara sosté que la majoria dels representants del poble mallorquí són uns ases? Meam si l’ase no serà ell!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb