Pla i muntanya

La funció socioambiental del sector agropecuari i forestal equival al 3,75% del PIB català

aimeric | 20 Març, 2011 23:33

camp Segons l'estudi "El valor ocult de l'activitat agropecuària a Catalunya", impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR), el valor econòmic de les funcions socials i ambientals del sector agropecuari i forestal ascendeix a 7.485 milions d'euros, el que equival al 3,75 per cent del producte interior brut (PIB) català. L'objectiu d'aquest informe ha estat quantificar econòmicament el valor que generen l'agricultura, la ramaderia i els boscs a Catalunya, més enllà del que li atorga el mercat. Aquestes dades donen una magnitud molt més amplia del valor estratègic del primari. De fet, l'activitat econòmica directa i indirecta derivada de la producció agroramadera i forestal del nostre país se situa per sota, en uns 5.495 milions d'euros, és a dir, el 2,75 per cent del PIB. Estudi de les externalitats de l'activitat agropecuària Aquest projecte de la fundació es caracteritza per l’anàlisi de les externalitats (efecte que no té assignat un preu de mercat) del sector, tant aquelles que són positives com les que són negatives. Les primeres estan vinculades a la conservació del patrimoni natural i al foment de la biodiversitat, principalment, però també a la mitigació del canvi climàtic o a la contenció dels incendis forestals, i es valoren en 8.241 milions d'euros. Pel que fa a les negatives, quantificades en 756 milions d'euros, estan referides principalment a la sobreexplotació i contaminació d'aqüífers. Els tres subsectors considerats en l’informe presenten peculiaritats específiques que fan que s’hagi abordat de forma diferent la valoració de les seves externalitats. Pel que fa a l’activitat forestal, implica la gestió del 40% del territori català i exerceix múltiples funcions socioambientals, però pateix una greu crisi de rendibilitat en el mercat. El sector agrícola ocupa més d’un 30% del territori i és un creador actiu i secular del paisatge. Tot i això, viu una situació socioeconòmica difícil que posa de manifest la necessitat d’explorar noves opcions per assegurar la seva competitivitat. En canvi, el sector que més pes econòmic té en la producció final agrària, el ramader, que permet a moltes explotacions tirar endavant, és, alhora, el que implica una part més significativa dels impactes negatius quan és gestionat en règim intensiu. L'informe parteix de la base que "no incloure els costos i beneficis de les externalitats no deixa de ser un autoengany, ja que els seus efectes econòmics són clarament presents." Per als investigadors, aquests efectes es poden manifestar des de l'administració (accions com ara sanejaments, repoblació de boscos o descontaminació) o des de les mateixes empreses agràries, les quals han de fer front a inversions complementàries en la seva activitat (com ara encariment dels processos productius o del transport). Molts cops també es tradueix en l'assumpció social de nous costos actuals i futurs com ara la contaminació, nous riscos i restriccions, o la pèrdua de biodiversitat. Propostes d’actuació Tan mateix, en un altre informe paral·lel, els investigadors plantegen la necessitat de garantir la competitivitat i el manteniment del sector. El document recull 10 directrius estratègiques i 35 propostes d’actuació, amb la intenció d’obrir un procés per a aquest nou model. Es planteja mecanismes de compensació i promoció d’aquestes activitats per a què tinguin continuïtat i assegurin els beneficis socials que comporten. Per això, es proposa que s’impulsi línies de treball per a millorar la producció i la productivitat, orientar el sector agrari cap a nous canals i fórmules de distribució i comercialització, així com nous segments de mercat que aportin més valor afegit. També recomana que es prioritzi les polítiques adequades per a minimitzar les externalitats negatives com ara les derivades de males pràctiques. Tots aquells interessats en ampliar els resultats i conclusions de l'informe poden consultar el web de la Fundació del Món Rural o del DAAM. Fundació Món Rural

MATRIMONIS DUBTOSOS

aimeric | 28 Febrer, 2011 19:48

 (Segueix)

Tria els teus aliments, decideix el teu territori

aimeric | 09 Gener, 2011 14:22

Des de fa poc, s'ha iniciat un nou projecte anomenat Rururbal que s'ha desenvolupat en sis territoris periurbans europeus: Barcelona (Catalunya); Aix-en-Provence (Provence, Alpes, Côte d’Azur); Grenoble (Rhône-Alpes); Turí (Piemonte); Siena (Toscana); i Tessalònica (Macedònia Central). Aquest projecte es basa en la cooperació europea per a fomentar i assolir el desenvolupament rural i local sostenible que es necessita en els territoris periurbans. Per a assolir-ho, una de les vies més factibles, és la potencialització de la comercialització i promoció dels recursos agroalimentaris locals de cada territori esmentat anteriorment. Així d'aquesta manera, el portal esdevé un espai d'intercanvi d'informació per tal de fomentar i intensificar la venda directa als mercats de proximitat.

Enllaç a Rururbal: http://www.rururbal.eu/

Antich ha perdut el nord

aimeric | 05 Octubre, 2010 22:05

Francesc Antich

El discurs del president Antich pot ser acusat de qualsevol cosa menys de poc clar. És un discurs didàctic, ordenat i molt precís. L'embolcall triomfalista comença tot d'una: l'economia millora, els senyals de revifada ja són diversos, ens diu, i si millora és gràcies a nosaltres, a les nostres inversions i acció de govern. Quan un llegeix això o cau de la cadira o ha de rebentar en rialles. Però fent un esforç, ens sobreposam i seguim.

No menys clara que l'anàlisi del bon moment econòmic que segons ell vivim, és la definició del "model econòmic" del nostre Govern: turisme, turisme i confiança en la recuperació de la construcció. Justificació del desastre de Son Espases i amenaça de seguir endavant amb tots els Son Bordoi que facin falta. La manca de model real, i sobretot de criteris de sostenibilitat de l'economia, s'encobreix amb la retòrica de la innovació que es farà al gran edifici del Parc Bit i dels "clusters" que ningú sap que són ni que pretenen.

En la deriva ideològica d'Antich, o en la seva fragilitat si tant es vol, ni la post de la corrupció del PP i UM a la qual s'aferra, el salva del naufragi. Si no hi hagués un PP debilitat al davant, Antich s'esvairia com un nigul de fum.

SLOW FOOD I EL PEBRE DE TAP DE CORTÍ

aimeric | 18 Setembre, 2010 14:31

Pebre tap de cortí Pareixia que no tornaríem veure les façanes cobertes d’enfilolls de pebres vermells assecant-se al sol. Ja sols ens quedava l’antiga postal. Deien que això no treia, que no era rendible. Que el pebre bord l’havíem de dur d’enfora, de com més lluny millor. Fins i tot la carn i la xulla de la sobrassada havia de venir de fora. D’aquesta manera hem desvirtuat un dels aliments més genuïns de les Balears. Però vet ací que surt una gent, membres d’Slow Food, .i decideixen recuperar el pebre de tap de cortí i tornar fer pebre bord a Mallorca, condició indispensable per a poder tornar fer sobrassada bona. I la iniciativa, contra tot pronòstic, va bé. Enguany vint pagesos han sembrat pebre de tap de cortí i s’han recol•lectat un grapat de tones de pebre, que donaran una quantitat considerable de pebre bord. És clar que els pebres s’hauran de dur a moldre a Múrcia, perquè a Mallorca ja no hi ha instal•lacions adequades (un símptoma més de desertificació alimentària, com la incapacitat de reciclar els residus càrnics a l’illa). El gran encert d’Slow Food és haver fet sortir els pebres de tap de Cortí dels sementers i haver-los penjats a Son Boter, a la casa que fou de Joan Miró, un gran enamorat de la terra. I, encara més, en la tasca d’enfilar pebres hi han participat voluntaris, interns del centre penitenciari i membres del Projecte Home. Slow Food ens demostra que recuperar els productes de la terra és un fet de cultura, és recuperar la història i, com tot allò que ens permet recuperar la dignitat, també és cosa de tots.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb