Pla i muntanya

Preu de la llet: risc de què no quedi cap pagès a Mallorca

aimeric | 09 Setembre, 2007 23:16

El preu de la llet El sector lleter a Mallorca ha tengut una història desgraciada que l’ha duit a perdre pagesos i granges una darrera l’altra. En aquesta situació hi ha influït molt la inexistència d’un autèntic mercat lliure: davant la impossibilitat de vendre la llet a les empreses de la península els pagesos han hagut de passar per uns preus a la baixa imposats per l’acord de monopoli entre dues o tres empreses insulars. L’intent de sortir d’aquesta situació va fer possible la creació de Prilac, veritable eina de comercialització al servei dels pagesos, però l’odi de Cortès i Moner contra aquesta empresa (amb participació cooperativa i del Govern) va dur a deixar-la sense les possibilitats que inicialment havia tengut. Ara els pagesos, després d’aquesta desastrosa política, es troben amb uns preus de la llet que estan entre 52 i 53 pessetes mentre a la península ja s’acosten a 65 i 70. Si tenim en compte que els preus dels pinsos han pujat un 30 % el darrer any i la insularitat els grava, en relació a la península, amb més d'un 15 % més de sobrecost, entendrem perquè correm el risc de què aviat no quedi cap pagès a Mallorca.

La pujada dels preus dels cereals

aimeric | 04 Setembre, 2007 02:05

És clar que l'augment sense cap ni centener del preu dels cereals no és provocat en exclusiva per la política de foment dels agrocombustibles. Hi intervenen també factors diferents com baixes produccions, increment de la demanda i aspectes especulatius normals en uns moments de preus a l'alça. Les conseqüències de tot aquest desgavell es veuran els pròxims mesos: augments dels preus dels pinsos, increment de l'IPC alimentari i generalització de la crisi agroramadera a favor de les multinacionals de l'alimentació i els agronegocis. Si els costos edeguts a la insularitat ja graven enormement les explotacions pageses, l'increment dels preus dels cereals posarà en situació encara més crítica l'activitat ramadera balear castigada per uns preus pagats als pagesos sempre per davall dels de la península. És necessari posar en marxa la substitució dels cereals importats per productes produïts a les illes. Això implicaria aprofitar tots els cabals d'aigües depurades i prendre mesures de foment de la producció de farratges i cereals destinats al consum insular. Als problemes greus -que tanmateix no són nous- se'ls ha de respondre amb decisions imaginatives.

A la fi surt a rotlo el macroestudi!

aimeric | 26 Juny, 2007 23:08

En Miquel

Biel Company

Les coses van malament que no hi poden anar pus per devers la Conselleria d’Agricultura i Pesca. En Segura ja ha buidat tots els calaixos cercant si hi quedava cap cèntim i en Llorenç rovega claus i no sap quina l'ha de fer per espassar-se la ràbia. Pel proper dijous han decidit treure a llum, en un Consell Agrari extraordinari, l'estudi fantasma d’en Lamo i en Tamames (que ha costat als contribuents 600.000 €). Segons conten l'estudi va ser lliurat abans de les eleccions però no va agradar a en Rigo i a en Company perquè xerrava massa bé de les cooperatives i no veia cap alternativa en els cultius transgènics. La solució d'emergència va ser posar-se a refer l'estudi a correntsos per fer-lo més mengívol al pensament ranci dels que han comandat els darrers anys. Ara volen presentar aquest pagat amb la finalitat de llançar una hipoteca damunt el futur govern progressista. El "torero" Biel ja es prepara per matar el bou. En Pinoi i en Pometa li donaran l'orella tallada a ran del desgraciat que vulgui ser conseller. I amb aquestes estam: quan na Moner i en Rigo ja haurien d’haver pres portal més aviat que de pressa (i amb ells en Company i en Segura) ara surten a dir el que han de fer els que vendran. No volen amollar el mac ni en el darrer moment. Això fa empegueir. Però mentre en Biel, com diu en Segura, ja esmola la ganiveta de matar –aquesta és l’especialitat d’aquest home- es tracta de sortir enmig a contar les meravelles de na Moner i del doblerer Rigo. Ens volen prendre el pèl perquè es pensen que els pagesos som beneits. Però no els anirà bé aquesta vegada.

En Miquel Segura pega d'osques en el poble de la seva padrina paterna

aimeric | 19 Juny, 2007 23:10

A Campos, panxa rotges En Miquel Miquel Segura, personatge involucrat en diversos casos de corrupció electoral i en molts d'altres de difamació informativa és un expert en els temes de Campos, el poble de la seva padrina paterna. Parla molt d'aquest poble sense tocar pilotes. De fet en Segura a Campos hi fa tant de paper com en Palou a Sa Pobla. Però perquè aquest periodista groc parla sempre de Campos? Idò perquè ha de fer la feina bruta que li manen els seus cappares. Per això ha crucificat una i mil vegades l'exbatle del PP Andreu Prohens (que va gosar no concedir un dels "xiringuitos" d'Es Trenc als qui comanden en Segura). Per això no han estat bons fins que, amb l'ajuda de na Moner i en Mates, han llevat en Prohens d'enmig. Per això han duit el PP de Campos a les roques: els campaners ja coneixen bé aquesta tropa. No té raó en Mirando quan diu que en Prohens ha enfonsat el PP de Campos. En Prohens, i això ningú no li llevarà, la darrera vegada que es va presentar va fer una majoria absoluta com un piano. Han estat les maniobres d'aquest grup d'interessos (i en Segura té la barra de presentar-los com a "centrats" i com els que farien possible el pacte amb UM!) les que han duit el PP a l'oposició.

En Miquel Segura prepara les maletes

aimeric | 12 Juny, 2007 07:58

En Mirando, redactor en cap del pamflet Segons diverses informacions Miquel Segura ha estat vist a l'ajuntament de Calvià intentant parlar amb el batle per demanar-li feina. En Segura cercaria una assessoria per anar passant aquests anys i poder fustigar els futurs governs progressistes. Com que sap molt, i podria treure pedaços bruts si no l'agombolen, en Mates i en Delgado li han promès que li trobaran un sou. Però a les poques institucions controlades pel PP ja hi ha coes d'excàrrecs demanant feina. Pel que sembla el conegut personatge té una greu crisi emocional provocada per la pèrdua de tres o quatre dels múltiples sous que acumula. Com que de novel.la no en ven ni una pot haver d'arribar a fer les llesques molt primes aquests anys a venir. Tanta sort que li queda el negoci d'argenter, la columna de premsa i la paga dels cacics d'ASAJA. Fam no en passarà perquè du molts d'anys posant mà al calaix dels doblers públics i va sadoll. Com a escriptor és magre ferm però a l'aforesterat Delgado li anirà bé qualcú que li prepari quatre mallorquinades pels discursos.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb