Pla i muntanya

Destruir la terra és destruir la vida

aimeric | 03 Novembre, 2009 22:05

Oliveres La situació del sector agrari és de cada cop més dramàtica. Ara, a Madrid, s’han convocat mobilitzacions unitàries dels agricultors i ramaders que, amb tota probabilitat, tendran un seguiment general. El problema del camp es pot resumir dient que les explotacions no són rendibles per l’enfonsament dels preus i l’escalada dels costos de producció. En els darrers cinc anys la renda agrària real ha descendit un -26% i s’han perdut 124.000 ocupacions. En aquest mateix període s’ha produït un increment espectacular dels costos (34,3 %). El descens dels preus en origen és impressionant amb dades com un -60,82 % en el cas de les síndries, -48 % en les patates, -60,84 en les llimones o -50 % en l’ametla i la garrova. La cadena de distribució agroalimentària, de cada cop més concentrada, pressiona els preus al productor per avall per a mantenir els seus marges. Tot això en un marc de desregulació dels mercats agroalimentaris que ha significat la desaparició dels mecanismes d’intervenció i la no aplicació del principi de preferència comunitària contengut en els tractats de la UE. D’aquesta manera el camp ha quedat desarmat i a mercè de les importacions en massa sense controls de qualitat i seguretat alimentària. Això du a una situació injusta: els preus pagats als pagesos dels productes agraris estan per davall dels costos de producció. Davant aquests fets els governants miren a una altra banda.

Ara els pagesos demanaran preus dignes que compensin els costos de producció. Plantejaran que s’ha de garantir la preferència comunitària i s’han d’exigir les mateixes condicions i garanties sanitàries tant per als productes comunitaris com per als importats; que s’han de rebaixar els costos de producció i s’ha d’establir una fiscalitat adequada, amb mesures de crèdit per als agricultors i les cooperatives. No volem abandonar la terra, volem fer la feina que sabem fer. Destruir la terra és destruir la vida.

Mancor, 12 d'octubre

aimeric | 12 Octubre, 2009 17:07

Les pluges de la tardor han estat generoses i els camps són verds d’herba, tot i que la basca ens recorda la realitat del canvi de clima. Els camps verdegen, però estan tristos, es moren. Com escrivia Guillem Frontera fa uns dies a “Diari de Balears”, en un article lúcid, el nostre paisatge està ferit de mort. I és cert, els visitants externs ho veuen tot d’una. Nosaltres també ho veim, però miram cap a un altre costat, volem cercar bocins de verd enmig del garbuix de cases i erms; volem veure trossos llaurats i filades d’arbres esponerosos, perquè necessitam trobar una miqueta d’esperança en aquesta terra que és la nostra. Els visitants, en canvi, tot d’una se n’adonen de l’edificació generalitzada - fins i tot a les àrees més preservades -, dels camps en agonia i dels ametlers esbrancats, deixats enmig del sementer com un testimoni d’allò que foren. I és que els camps de Mallorca estan buits de gent, els pagesos se n’han de d’anar. Enguany les ametles no es poden collir: n’hi ha poques i no tenen preu. Com les garroves. Les patates no han valgut res. La llet i la carn tampoc no valen res. L’hortalissa ha patit uns preus de befa per als pagesos. Mentrestant als supermercats els preus segueixen ben igual, amb increments a vegades superiors al 1000 %, del camp al consumidor. L’administració no reacciona. No sabem si és perquè no pot o si és perquè no vol. O per ventura per les dues coses. Ara, a Mancor, prop de la terra on Jacint Josep Fontanet “Montserrat”, constructor pagès de la síquia de Massanella, l’any 1747 va escriure “L’art de conró”, s'ha fet sentir un crit de defensa de la terra. Amb els peregrins hi anava Satish Kumar. La caminada ha estat un convit a la reflexió, en positiu, un clam per a demanar dues glopades de futur per als nostres camps. Potser a molts els semblarà fora de lloc defensar els pagesos de Mallorca. Altres sabem que el que els passi als agricultors, i a la producció d’aliments sans i naturals, serà el que ens passarà a tots. Veure la mort de tota una cultura pagesa és un glop molt mal d’empassar. Per això no ens podem quedar indiferents mentre els pagesos que queden, aferrats a la terra de l’avior, veuen com se’ls gira l’esquena, com els seus productes no valen res, com les fantasmagòriques ajudes sols són una manera de ben morir i com l’administració esdevé un obstacle insalvable. Hi ha un moment en què s’ha de dir prou, que potser hem de veure les coses d’una altra manera, que hem de respectar la terra i els que la cuiden. I que ho podem aconseguir si entre tots ho volem.

La crisi de la llet

aimeric | 18 Setembre, 2009 17:50

La Unió Europea és una rara institució política que no contrasta l’aplicació de les seves decisions amb el vot dels ciutadans. Els europeus votam els membres del Parlament però aquests no són els que elegeixen els comissaris, els veritables responsables de l’aplicació de les polítiques, sinó que tenen unes funcions més aviat limitades. Tot això du a què polítiques desastroses, escandalosament nocives per a la població, s’apliquen i es mantenen invariables contra tota oposició social. Aquest és el cas de la nefanda política agrària comunitària que du camí, sota la direcció de l’Organització Mundial del Comerç, d’acabar de fer net de pagesos al continent. Al dictat d’un liberalisme dogmàtic la comissària Mariann Fisher Boël està desfent la pagesia europea sota la consigna de què el mercat ja ho arreglarà tot. Ara l’objectiu és eliminar les quotes lleteres (que limiten la producció comunitària de llet) i per això cada any s’augmenta una mica la quota fins arribar a la seva plena abolició el 2015. Com que això es fa en un moment de baixada de la demanda el resultat és el que ha de ser: els excedents s’acaramullen, els preus s’arrosseguen pel subsòl i els lleters estant desesperats. La comissària sostè que el desastre és tan sols una “reestructuració” i que, en un moment donat, el mercat farà que els preus repuntin. Però, com la lògica demostra, amb més llet produïda i menys demanda els preus cauen en picat i no a l’inrevés. No queda més remei que revisar les mesures de la “Revisió Mèdica de la PAC” i replantejar-se les coses. D'entrada els vaquers europeus han començat una vaga per defensar la seva supervivència.

Què farem amb aquesta doblerada?

aimeric | 14 Juliol, 2009 22:56

Carles Manera

El president Antich i el conseller d'hisenda Carles Manera estan raonablement contents. Els han donat doblers, diuen, i s'han acostat a la mitja per càpita. Si és així podem pegar bots de contents. Si, com tantes vegades, ens tornen enganar, seguirem rodant dins la pols i la misèria. Ara veurem si hi ha doblers o no per fer polítiques reals a favor de la gent i per transformar un poc la realitat tan fotuda que ens han deixat els governs conservadors i corruptes. Ara bé, si en Carles Manera redueix la seva política a invertir en el muntatge de cartó pedra del parc BIT i a vestir aquestes actuacions sense gaire sentit de "política d'innovació" ho passarem molt malament. I els veritables innovadors de bon de veres seguiran esperant que el Govern Balear els pagui el que els deu o hauran de subscriure aquests curiosos "confirming" que de fet confirmen la manca de liquidesa i la mala gestió econòmica del Govern.

Paparres

aimeric | 28 Febrer, 2009 19:01

En Miquel

Preferiríem parlar dels problemes dels pagesos més que no dels problemes dels que volen viure sobre les seves esquenes com a paparres. Però no seria massa ètic deixar de banda la moguda d’una gent que creu que els seus interessos, i sols els seus, han de prevaler sobre els de tot un sector econòmic. Des de fa mesos, molt abans de les pluges i els vents del desembre i el gener, ja es venia anunciant una acció d’atac al Govern. Estam instal•lats des de fa tant de temps sobre l’amenaça permanent que ja res ens sorpèn. Sobretot varen proliferar les amenaces a partir del moment en què determinades decisions de l’administració varen afectar els interessos comercials de la distribució subvencionada de dosis seminals per al bestiar vacum controlada per un membre de la junta directiva d’ASAJA. A partir d’aleshores es va emprendre un camí d’enfrontaments sense un retorn fàcil a la via dels acords. És clar que hi ha problemes, però no venen de fa dos dies, i la lentitud en els pagaments de la Conselleria és un tema que se solventarà amb un diàleg constructiu entre administració i sector. Amb la implicació a fons del President del Govern. No es res d’això el que ara s’està plantejant. Perquè no és res d’això el que se cerca. Durant anys els majors beneficiaris dels recursos econòmics de la Conselleria sempre han estat els mateixos. La seva oposició a qualsevol mesura de futur per a l’agricultura i la ramaderia ha estat absoluta. Sobretot a aquelles mesures que puguin fer que els pagesos defensin els seus productes pel seu compte. Sempre han guanyat. I de cada vegada la pagesia, en lloc d’avançar, se n’ha anat més per avall. Ja és ben hora que es tengui en compte l’opinió de tothom i que es comenci a pensar amb els pagesos.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb