Pla i muntanya

Tornen preparar els tractors!

aimeric | 13 Febrer, 2009 22:16

Biel Company La situació de la pagesia no és bona. La cosa no ve de fa dos dies: la crisi que ara està patint el conjunt de l’economia fa més de trenta anys que la pateixen els pagesos. Hi ha molts de temes que no s’han resolt quan era hora i la situació no ha fet més que empitjorar. Els mals de les pluges persistents i els vents huracanats són com el ploure damunt el banyat. Ja és ben hora de posar-se en feina i donar solucions concretes per fer cobrar coratge a les persones i empreses que encara mantenen el sector. Però aquestes solucions s’han de prendre des del consens i no des de l’amenaça permanent. Volem donar suport a la Conselleria d'Agricultura davant unes actituds de confrontació expressades els darrers dies des d’ASAJA, que no pareix que hagin de dur res de positiu. A més, aquestes amenaces no responen a cap realitat pagesa provocada pel vent o les pluges, sinó a estratègies i interessos que sols volen utilitzar el món agrari per obtenir beneficis per a uns pocs. Volem reconèixer també la bona feina que esta fent la directora general d’agricultura, Maria Josep Suasi, que en absolut mereix desqualificacions injustes. D’aquesta pel•lícula en coneixem el director, el guionista, els actors principals i fins i tot el extres. Si ens volen fer combregar amb rodes de molí trobaran barra de cap. La veu de la pagesia és sols dels pagesos i no de personatges com en Biel Company i en Miquel Segura que, sense cap procediment electoral pel mig que ens digui a qui representen, s’atribueixen una representació del món pagès que no tenen. El temps posarà a cadascú en el seu lloc.

Mal començ de l'any a la pagesia

aimeric | 31 Gener, 2009 13:55

La setmana passada eren les pluges i ara s’hi ha afegit la ventada del dissabte passat. La realitat de la vida pagesa sempre està exposada al mal temps i per això s’ha arbitrat un sistema d’assegurances agràries que funciona en general amb una certa eficàcia. Però no tots els danys ni totes les circumstàncies queden cobertes. Les pluges varen afectar la patata, els cereals, la ramaderia i l’hortalissa, ara la ventada ha tocat els hivernacles i l’hortalissa, la taronja, els arbres i, una vegada més, la patata. En aquest cas darrer ha estat la patata primerenca enfocada a la campanya d’exportació. Tot això ens ofereix un quadre preocupant de bon de veres, que demana mesures urgents de banda del Govern Balear.

El sector de la patata és un dels més importants de l’agricultura balear i no es pot deixar a un costat. La patata primerenca pot presentar problemes greus de necrosi i, amb tota seguretat, un endarreriment de la campanya. Enguany, per tant, la situació és preocupant si tenim en compte els problemes que pot tenir la patata mallorquina en el mercat tradicional d’aquest producte a Anglaterra. Tant els efectes de la crisi econòmica com la situació desfavorable deguda a la relació entre la lliura i l’euro poden ser coses que ens juguin en contra. Davant aquest quadre sols un pla estratègic, almenys a 3 anys, pot fer que les empreses pobleres no perdin posicions comercials a Europa i siguin substituïdes per les produccions d’altres llocs. Quan es perden els mercats els danys són irreversibles i d’un cost irrecuperable en el futur. La demanda d’aquest pla d’actuació per a la patata es fa de cada vegada més general si es vol donar suport a aquest sector bàsic de la pagesia insular.

La tractorada del febrer

aimeric | 04 Gener, 2009 17:04

tractorada

Quan un destacat personatge mediàtic va amenaçar amb una tractorada dels pagesos contra la Conselleria d’Agricultura del Govern Balear, pel mes de febrer d’aquest any de 2009, no era el dia dels innocents. Les paraules d’aquest portaveu, sempre acompanyades pels escrits del seu columnista oficial, havien de ser com el tam-tam a la selva africana. Al so del crit al combat en defensa dels interessos del grupet de sempre pareixia que la pagesia s’havia d’aixecar en contra dels governants progressistes que s’atreveixen a tocar els negocis dels qui donen les instruccions tant al personatge de la tractorada com al columnista. La Mesa Agrària, entitat que reuneix la immensa majoria del sector agrícola i ramader de Mallorca, no s’agafà com un coverbo aquestes amenaces. Qui va pel món amenaçant i desqualificant com si res no ha de ser pres a broma. I qui empra la seva columna per safalcar persones que no li han fet res també s’ho ha de fer mirar. No voldríem estar a la seva pell. De moment al camp mallorquí les coses no van bé i hi ha preocupació, però ningú amb el cap clar no veu que aquest estat de coses és el resultat dels quatre anys d’esguerros permesos per una Margalida Moner assessorada per qui ara amenaça d’aixecar la llendera contra Mercè Amer. La consellera Amer fa el que pot i ningú no li pot demanar miracles. Per això ens pensam que el personatge amenaçador haurà d’ajornar de bell nou la tractorada, sobretot perquè en mirar a darrera veurà que sols hi ha els missatges dels de sempre. Del vell columnista oficial, a dir ver ja sols n’esperam que segueixi escainant.

A Mallorca, productes de Mallorca

aimeric | 01 Novembre, 2008 20:15

integrada

Encaram una greu situació econòmica i no sabem com evolucionarà tot això. Hi va haver uns temps de crisis passades en què els pagesos no tenien doblers però tenien menjar i, a diferència d’altres sectors socials, això els donava possibilitats de fer el cap envant. Ara els pagesos tenen menjar, el que passa és que no tenen qui els ho compri. La distribució d’aliments està, en gran part, concentrada en unes poques empreses que ho duen quasi tot de fora des d’una posició de domini sobre el mercat. Si no es romp el cercle viciós la crisi econòmica farà molt de mal als productors i als consumidors.

Capgirar aquesta situació ha de ser el principal objectiu de l’administració i del propi sector. L’avantatge és que això no ha de costar grans inversions ni subvencions. Tan sols s'ha d’imposar el sentit comú i no deixar que l’alimentació es converteixi en el negoci exclusiu d’uns pocs. Les maneres són tres: augmentar la comercialització directa, eliminant intermediaris; afavorir la xarxa tradicional del petit comerç, mercats locals, botigues i carnisseries, i incidir sobre les cadenes de supermercats per tal que els productes locals s’hi facin presents. No hi pot haver dificultats per fer a la vegada les tres coses, que no són contradictòries, perquè això afavoreix tothom. Hi ha establiments que fins ara han afavorit els aliments produïts a prop dels consumidors. Però ara s’ha de fer una passa endavant. No té sentit, i menys en aquests temps de crisi, que els productes locals no trobin canals de comercialització. És aquí on s’ha de picar de valent.

Plagues en el camp

aimeric | 25 Octubre, 2008 10:41

L’aparició de noves plagues vegetals i el descontrol de les que ja són antigues en els conreus agraris de les Illes Balears és un tema que preocupa molts de pagesos. La necessitat d’ordenar l’ús dels productes fitosanitaris no ens pot dur a oblidar la importància dels tractaments correctes aplicats en el moment adequat. I la veritat és que si s’analitza una mica s’observa molta desorientació i necessitat d’assessorament. A vegades, davant la virulència dels atacs no se sap com actuar i en altres casos els costos de les aplicacions fitosanitàries superen de molt els marges econòmics de les explotacions. La manca de seguiment fa que problemes que a altres indrets ja fa anys que estan superats aquí es tornin plagues endèmiques, amb costos econòmics insuportables pels agricultors.

Els problemes deguts a les irregularitats climatològiques són freqüents (enguany molts clars a conreus com la vinya i els ametlers) i el mateix passa amb les plagues de procedència exòtica que amb una enorme facilitat penetren a les illes amb resultats devastadors. El “becut roig” de les palmeres i la “tuta absoluta” de les tomàtigues són dos dels darrers casos que han tengut i tenen conseqüències greus. Sense caure en alarmismes, serien desitjables més accions informatives i formatives, compaginades amb programes de recerca i experimentació, sense deixar de banda el control de les entrades de material vegetal extern, per tal d’actuar sobre aquests vectors que flagel•len la majoria de cultius. Posar en marxa d’una vegada, d’una manera seriosa, l’agricultura integrada, al costat del foment de l'agricultura ecològica, també seria positiu i amb bones conseqüències en la comercialització.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb