Pla i muntanya

La sobrassada falsificada

aimeric | 03 Abril, 2007 10:37

El senyor Mateu Castelló i en Miquel Martí de Semar diuen que els porcs mallorquins no serveixen per fer sobrassada. Els seus arguments, exposats al diari “Última Hora”, fan feredat: diuen que tanmateix els porcs d’aquí són iguals que els d’allà, que si els emprassin d’aquí no sabrien que fer amb la carn magra que sobràs i a més les granges omplirien Mallorca de purins. Déu meu, quina vergonya! O és que les indústries d’aquí no són també ben iguales que les d’allà? Idò, quin sentit té una Identificació Geogràfica Protegida? O és que els consumidors de Mallorca no tenen dret a consumir bona carn de Mallorca?

Un porc de qualitat, amb un maneig i una alimentació adequada, produïrà una sobrassada de qualitat. I aquest porc ha de ser de Mallorca, com pertoca a la sobrassada de Mallorca. Si els productes emprats pel seu engreix són de la terra (cereals, lleguminoses, garrova, etc.) es provocarà un efecte dinamitzador de la pagesia mallorquina. I, per un altre costat, els consumidors tendran al seu abast un producte natural i bo.

S’han apropiat del nom de Mallorca per fer un producte que no té res de mallorquí. Quan ve un periodista li mostren una guarda de porcs negres. Però ells empren els subproductes càrnics més barats que poden trobar en el mercat. I persegueixen els pagesos que fan sobrassades casolanes denunciant-los a Sanitat. Tot això és un despropòsit. La sobrassada de Mallorca ha de ser feta amb porc de Mallorca.

Els transgènics amenacen la salut de les persones

aimeric | 21 Març, 2007 01:59

Un grup d’experts del departament d’enginyeria genètica de la Universitat de Caen (França) ha presentat un nou estudi en el qual es demostra que les rates de laboratori alimentades amb blat de les índies modificat genèticament produït per Monsanto, empresa associada amb Cargill, han mostrat signes de toxicitat en el ronyó i en el fetge.

Les dades demostren que el MON863 té associats riscs significatius per a la salut. La Unió Europea va concedir llicències per a comercialitzar aquest blat de les índies tant per al consum humà com per al consum animal. Greenpeace exigeix la retirada immediata i completa del blat de les índies MON863 de Monsanto del mercat i fa una crida als governs per a què emprenguin una revaluació urgent de tots els altres productes transgènics aprovats i una revisió estricta dels mètodes d’anàlisi actuals. “Aquesta és la gota que fa vessar el tassó de la credibilitat de l’actual sistema d’autorització dels productes transgènics. Ara se sap que un sistema dissenyat per a protegir la salut humana i animal ha permès que un producte d’alt risc s’estigui comercialitzant, a pesar de les clares evidències dels seus perills. Per tant hem de menester començar a revisar amb atenció tots els productes transgènics presents en el mercat, i avortar d’immediat aquest defectuós procediment d’aprovació”, ha declarat Juan Felipe Carrasco, responsable de la Campanya contra els Transgènics de Greenpeace.

Les dades en qüestió han estat objecte d’un fort debat des del 2003, quan s’identificaren canvis significatius a la sang d’animals alimentats amb MON863. El blat de les índies va ser aprovat per la Comissió Europea a pesar de l’oposició de la majoria dels Estats membres, els quals expressaren la seva preocupació sobre la seguretat d’aquest producte. Tal i com afirma l’estudi, “amb les dades actuals, no es pot concloure que el mals transgènic MON863 sigui un producte segur”. Malgrat tot, el MON863 ha estat autoritzat pels mercats d’Austràlia, Canadà, Xina, Japó, Mèxic, Filipines i EE.UU, a més de la UE. “És una alerta d’emergència internacional que demana una resposta global”, ha conclòs Carrasco. “Sols una retirada completa d’aquest blat de les índies a tots els mercats podria controlar els possibles danys”.

El blat de les índies MON863 produeix un nou insecticida anomenat “Cry3Bb1 modificat” que és capaç de matar un insecte del sòl (Diabrotica virgifera). Aquest blat de les índies transgènic també conté un gen que codifica una resistència a antibiòtics. La Comissió Europea va concedir la llicència per emprar el MON 863 a pinsos l’agost de 2005, i posteriorment l’aprovà per a consum humà el gener de 2006.

Cloramfenicol dins el plat de les sopes

aimeric | 13 Març, 2007 22:20

Si en aquesta legislatura han sobreviscut pagesos a les Illes Balears és una cosa de mèrit. L’obsessió d’alguns personatges (Company, Rigo, Segura, Sagreras, Piris)ha duit a muntar una persecució sense treva contra el Grup Fontanet (acusat d’haver col•laborat amb l’anterior Govern). La intenció no és altra que destruir el muntatge empresarial de Can Fontanet i després repartir-se’n els bocins entre quatre personatges influents dins ASAJA. Pel que es veu no perdonen a en Fontanet que ajudàs a muntar la central lletera Prilac (que va significar un glop d’esperança per a la pagesia mallorquina) i el seu objectiu és forçar-ne el tancament. La persecució al Grup Fontanet ha estat ridícula, recorrent a tota casta de brutors: positius de l’antibiòtic cloramfenicol que llavors han resultat ser negatius, un ús de clembuterol en porcs inexistent, rodes de premsa abans de les confirmacions de les anàlisis per sembrar l’alarma entre els consumidors i no s’ha tengut el sentit comú de demanar disculpes o indemnitzar els pagesos perjudicats pels errors de la Conselleria de Sanitat i de la Conselleria d’Agricultura. Ha estat, tot plegat, una vergonya. Si Don Toni hagués tengut vint anys manco els hagués llevat la son d'una fuada. Ara als voltors ja els ve salivera davant la panxada que fan comptes pegar.

Per qui és l'aigua?

aimeric | 07 Març, 2007 10:23

L’aigua depurada a Balears és pels camps de golf. La gestió, en qüestió de regadius de la Conselleria d'Agricultura és molt aclaridora: res de res. Ni una sola hectàrea nova en regadiu agrari!. Ara bé, en tot aquest desgavell hi ha coses que tenen mèrit: s’ha demostrat que és possible administrar milions d’euros (recursos de la UE, de l’estat i de la comunitat autònoma) i aconseguir no fer res. Com s’ho han fet? Sembla que la Direcció General de Desenvolupament Rural ha estat el lloc destinat a què el senyor Gaspar Oliver hi fes la becada. N’hi ha molts que voldrien una canongia com aquesta! Venga sopars, venga celebracions, i llavors passar a cobrar. Tan sols s’ha d’aguantar qualque barramada d’en Rigo i ja està! Estar quatre anys disposant d’una carretada de milions i no regar ni un pam més de terra és molt mal de fer. Idò això ho ha aconseguit na Moner. En regadius no hi ha hagut manera de fer res. Tot el personal és al FOGAIBA i allà, a les ordres d’en González Ortea, es dediquen a moure papers i papers. Regadius m’has dit? A regar urbanitzacions i camps de golf manca gent!

Quatre anys perduts en agricultura integrada

aimeric | 25 Febrer, 2007 11:42

L’agricultura integrada és una fórmula que assegura uns tractaments naturals i respectuosos amb el medi ambient a les plagues dels vegetals. Funciona com la resta d’identificacions de qualitat a través d’un consell regulador que certifica les produccions i les diferencia amb un anagrama propi. El principal problema que té ara per ara aquesta forma d’agricultura és que els consumidors encara no la coneixen, però a la Unió Europea ja és freqüent que, per poder comercialitzar productes hortofrutícoles a certs establiments, s’exigeixi aquesta certificació o una altra de similar. Algunes comunitats autònomes estan fent feina de valent en aquest àmbit (Andalusia, Castella-Lleó, Múrcia, Navarra, Catalunya, etc.). No és qüestió de color polític és una qüestió de voler fer un poc de feina a favor de la pagesia. A les Illes Balears es va aprovar la normativa l’any 1997 i s’han aprovat reglaments per a patata, pebre, tomàtiga, ametla, taronja i síndria. A hores d’ara aquesta producció ja podria estar en marxa, com hi està a altres llocs. Quina és la realitat? Superfície en producció integrada: 0. Sistema de control i certificació: no desenvolupat. Logotip: aprovat però amagat dins un calaix. No s’ha fet res. Amb aquesta qüestió també s’han perdut quatre anys.

Presentació

Pla i muntanya és un bloc que vol parlar de la pagesia a partir de la seva actualitat. I en vol parlar clar, dient les coses pel seu nom i servint per establir un debat entre les persones interessades.

Menú

Cerca

Calendari

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31