Pla i muntanya

La crisi econòmica

aimeric | 18 Octubre, 2008 16:31

doblers

La diferència entre la pagesia i els altres sector econòmics és que pateix una crisi estructural des de fa molts d’anys i que, en particular, pateix una greu crisi de costos alts i baixos preus en origen des de fa quasi dos anys. Quan tan sols començava a esclatar la bimbolla immobiliària va rebentar la puja dels preus de les matèries primeres imprescindibles per l’alimentació animal (sobretot els cereals). Tot seguit la puja desbocada del gasoli i altres productes necessaris (adobs, fertilitzants, fitosanitaris, etc.) va acabar de fer madurar una situació que ja era molt negativa. Mentrestant el preu de les ametles està prop d’un 50 % per davall de fa uns anys i els animals no els volen ja que les grans superfícies ho duen tot de fora. Els pocs pagesos joves que queden abandonen l'activitat cansats de veure que ningú els escolta.

Ara, la crisi financera està acabant de posar les coses costa amunt. Les activitats primàries, com la resta d’activitats econòmiques, necessiten un finançament. Si el finançament es fa més car o, en alguns casos, impossible, aquestes activitats agràries i ramaderes encara entraran en una major dificultat. De moment sembla que l’estat es fa càrrec de la situació dels bancs, però i del finançament de l’activitat econòmica bàsica qui se’n fa càrrec? Fins ara les diverses bateries de propostes concretes davant la crisi han estat paraules, propòsits i declaracions. Els polítics es reuneixen, però de les petites empreses i dels treballadors no se'n recorden. Els grossos s'inflen i els petits rodolen.

El final d'una època

aimeric | 04 Octubre, 2008 21:22

La decisió de la Conselleria d’Agricultura de prescindir dels serveis de Llorenç Rigo ha estat ben rebuda en els ambients pagesos. Sense dubte Mercè Amer i Aina Calafat han fet el que havien de fer. La continuïtat d’aquest senyor no tenia raó de ser: per ser un càrrec de confiança de l’anterior govern, per l’actuació sovint arbitrària de Rigo i pel sou astronòmic –va arribar a cobrar més que el propi president del Govern- que no tenia justificació. Rigo s’havia guanyat a pols una mala imatge a dreta i a esquerra, tant entre els pagesos com entre els funcionaris, i el seu lloc dins l’administració s’havia forjat a través del servei incondicional als interessos de sempre.

Ningú va poder entendre com, a l’anterior legislatura, se’l va elevar a la categoria de Secretari General Tècnic, des de la qual, amb la seva manera d’actuar, no va fer més que posar en dificultats inútils la conselleria. Aquest error probablement va ajudar al PP a perdre les batlies de sa Pobla i Campos.

Rigo participava del consell d’administració de nombroses empreses i sumava dietes de manera insaciable, la qual cosa provocava comentaris de tot tipus. El seu comandament implicava un règim de “terror” pels funcionaris, pagesos i empreses sospitosos de no estar a les seves ordres. Es feia anomenar com “Don Llorenç”, d’una manera anacrònica, per indicar a les clares el seu poder absolut. Ara que Llorenç Rigo ha estat acomiadat volem deixar clar que ell no és el principal responsable de les situacions d’injustícia i persecució que ha provocat. Els responsables són els governants que el dugueren i mantengueren a la poltrona sense vigilar les seves activitats i posar-lo al lloc que li corresponia. Amer i Calafat, amb bon criteri, han volgut corregir aquesta situació.

La Unió europea o la cova dels lladres

aimeric | 17 Juny, 2008 21:30

Bandera europea

Sàvia ha esta la decisió dels irlandesos de rebutjar el tractat de Lisboa, perquè la Unió Europea s'està convertint en una cova de lladres. Allà, amagats darrera una pila immensa de normatives i escortats per milers i milers de funcionaris, s'hi ha congriat un mal ferest i tot es fa a cop de talonari i d'influència. Per això els "grups de pressió" més maliciosos hi han acabat fent niu. Avui per avui, la Comissió Europea és un organisme desvinculat del tot dels ciutadans europeus: al continent de la democràcia s'hi ha instal.lat una institució profundament antidemocràtica on el govern no governa, on el parlament no té funcions reals i a on qui comanda és qui domina els passadissos i despatxos.

La cosa de les 65 hores (!) és un cop baix als drets socials aconseguits pels treballadors europeus al llarg de dècades. Ningú s'hagués atrevit, en democràcia, a impulsar un tal desbarat. I la política agrària és un escàndol: les grans multinacionals comanden i estableixen una política absurda que desmantella més de cada dia l'agricultura europea. Diuen que és per afavorir el lliure mercat, però d'aliments no n'arriben gaires del països pobres (no en tenen per menjar ells i els volen fer exportar!) els que fan anar l'oli de la pella allà on volen són Monsanto, Cargill, Syngenta, Nestlé, Kraft, Unilever, Carrefour i altres aus de presa. L'ONU, la FAO, el FMI, el Banc Mundial i la UE s'han convertit en teresetes que ballen al so d'en Bush i la seva colla de falcons. I si guanya n'Obama no ens anirà millor.

Per veure el pèl de lluny a aquesta Europa d'especuladors i criats dels poderosos hem de reconèixer el seny de bístia vella del poble irlandès.

Més burocràcia i més pocs pagesos

aimeric | 26 Març, 2008 23:05

camp

La contínua aprovació de normativa de banda de la Unió Europea, de l’estat i de les comunitats autònomes sotmet l’activitat agrària a un caramull de reglaments. La càrrega burocràtica es fa enorme i el pagès ha d’omplir papers per qualsevol cosa. D’aquesta manera, una activitat que sovint té una rendibilitat baixa es veu llastrada per uns alts costos administratius. I les desitjades simplificacions no s’arriben a produir mai.

L’esforç de l’administració no ha estat suficient per reduir el pes d’aquesta llosa de paperassa. Al contrari, la intensitat de les ocupacions burocràtiques ha desnaturalitzat la mateixa administració, que de cada cop està més desvinculada de la realitat dels pagesos. Està demostrat que les activitats que més rendiment donen a mig i llarg termini són les de suport a la formació i a la innovació, les d’assessorament en les pràctiques agroramaderes i en la gestió de les explotacions, precisament totes aquelles que s’han anat abandonant a favor de les feixugues tramitacions imposades per la política comunitària. No és estrany que el resultat sigui que de cada dia hi ha més funcionaris i més pocs pagesos.

L’administració ha de prendre consciència que la continuïtat de les activitats primàries exigeix qualque cosa més que burocràcia. Els tècnics han de sortir més del mon dels papers i han de connectar amb els problemes diaris dels pagesos, superant el model burocràtic que ja ha demostrat prou la seva ineficàcia.

Les taronges penjades als arbres

aimeric | 12 Març, 2008 08:10

taronges

Aquesta és la trista situació de la taronja a Mallorca: la fruita penjada als arbres. Els productors no hi poden fer res: a 0,15 cèntims el quilogram no hi ha opció! Amb aquest preu, que és ben diferent del que paguen els consumidors al supermercat, la citricultura no és viable. És una llàstima perquè es tracta de fruita de primera qualitat, però no es pot demanar a la gent que faci feina per a perdre-hi doblers. I, ara mateix, com més taronja es cull més s’hi perd.

És el tema de sempre: en els nostres mercats no regeix tan sols la llei de l’oferta i la demanda, hi ha la llei de la concentració de la demanda en uns pocs compradors i de la incapacitat de l’oferta d’unir-se per escapar dels estrets marges de maniobra que se li presenten. La mar és un obstacle massa gran per una producció que no ha sabut o no ha pogut unir-se. I en no poder anar a vendre en els mercats externs no pot fer res més que acceptar els preus baixos.

Ara la cosa ja és grotesca. A València, que és una de les grans regions citrícoles, enguany els preus s’hi estan mantenint bastant bé. Tant és així que cada setmana surten de Mallorca uns quants de contenidors carregats de taronja (que s’ha pagat a 0,15 al pagès) cap allà i el viatge surt a compte als majoristes. Es tracta d’un comerç absurd i fet a costa d’arruïnar els pagesos mallorquins. És per això que molta taronja romandrà als arbres. I també és per això que els tarongerars de cada vegada estan més abandonats.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb