Pla i muntanya

El preu de la llet

aimeric | 10 Febrer, 2008 19:50

llet

Analitzar quins són els preus de la llet pagats als pagesos és un exercici desconcertant. A l’estat espanyol, segons dades oficials del Ministeri d’Agricultura, a hores d’ara hi ha un preu mitjà d’unes 78 pessetes per litre; a Menorca està sobre les 70 pessetes; AGAMA, a Mallorca, manté el preu base a 65 pessetes; altres empreses mallorquines no arriben ni tan sols a les 60 pessetes. En aquestes circumstàncies el diferencial de preu entre determinades zones de Mallorca i de la península ja pot arribar a les 30 pessetes per litre, i tendeix a incrementar-se. I això que els costos de producció a les Balears són bastant més elevats!

L’únic fonament d’aquesta extorsió econòmica és que els pagesos illencs no tenen cap altra opció més que vendre a aquests preus ja que no poden dur la seva llet a la península. Determinats compradors sense escrúpols imposen la llei monopolista del preu baix perquè els productors no poden triar. Aquesta és la “llibertat de mercat” que s’han d’empassar els pagesos mallorquins!

Qui vol mens?

aimeric | 05 Febrer, 2008 18:32

La ramaderia mallorquina pateix una llarga agonia. El vacum de llet i el porcí tenen una situació de penúria endèmica. En els dos casos el resultat és el mateix: de cada cop hi ha menys ramaders i augmenta més el nostre grau de dependència alimentària. El vacum de llet mallorquí maltractat per uns preus distorsionats pel monopoli i el porcí sense futur per mor d'una comercialització que posa per davant les carns foranes (fins i tot en la sobrassada “de Mallorca”!), són dos sectors que duen anys de decadència i en els quals hi ha hagut moltes intervencions públiques.

Les ovelles, en canvi, mai han estat d’actualitat ni objecte de gaire atenció. Però la seva situació no és millor. La crisi de l’oví és un fet que roda des de fa anys. Entre les causes que la provoquen hi ha la importació de carn de Nova Zelanda i Austràlia, que es comercialitza sense un etiquetat que la distingeixi del producte d’origen local. Grans superfícies -com Eroski i Mercadona- duen quasi tota la carn envasada de la península. I, en general, el consum de me va davallant d'any en any.

D’altra banda en el món del me es dóna el fenomen, tan general a la pagesia, que mentre els preus que han de pagar els consumidors pugen, els preus que cobren els pagesos baixen. Ara, però, ja s’ha arribat a una situació límit en la qual poden haver de tancar centenars de milers de granges a tot Europa.

Els preus dels aliments i la inflació

aimeric | 01 Febrer, 2008 08:29

fruita

L’augment dels preus al consum és una realitat de cada cop més perceptible. L’any 2007 ha estat l’any de la pujada dels preus dels cereals i de la manifestació de les seves causes i conseqüències: especulació internacional i nacional, augment dels marges comercials de la distribució i greu crisi de la ramaderia. Aquestes tendències no duen camí de desaparèixer. Sembla que estam a l’inici de tota una reconversió de la producció agrària mundial amb uns previsibles efectes negatius sobre l’agricultura familiar i sobre els consumidors.

Amb tot això, la Unió Europea es troba capficada en la tasca de desmantellar la seva política agrària tradicional sota la pressió de l’Organització Mundial del Comerç. Ben lluny d'anar cap a un model sostenible, les directrius són de desregulació dels mercats. En teoria això hauria de fer que el mercat d’aliments globalitzat s’autoregulàs. Però de moment el resultat no és aquest: en eliminar les mesures de regulació no s’observa una millora per als consumidors. Més aviat al contrari: la crisi en la qual se submergeix la pagesia va en paral•lel a la indefensió dels consumidors.

Malament anam si Europa deixa desaparèixer el seu sistema agroalimentari. Qui hi sortirà guanyant? En apariència els beneficiaris tan sols seran les grans corporacions transnacionals.

No és realista, en aquest context, creure que es produirà una contenció de l’IPC en els pròxims mesos. Les notícies sobre el preu del barril de petroli no contribueixen tampoc a ser optimistes. Estam davant una escalada estructural dels preus dels aliments i això tendrà conseqüències socials i econòmiques.

porcelles mallorquines

aimeric | 13 Desembre, 2007 21:22

porcella Això de la globalització funciona bé. L'altre dia un ramader va anar a vendre unes porcelles a un carnisser que feia 20 anys que n'hi comprava i aquest li va dir que ja no en volia pus perquè ara li duien una porcella mallorquina a la meitat de preu. Amb aquest canvi de proveïdor el carnisser, que mantenia el mateix preu al consumidor, hi passava a guanyar el doble. El pagès va voler aclarir qui era el geni capaç de vendre a meitat de preu quan la porcella enguany es paga pitjor que l'any passat. Les investigacions el varen dur a esbrinar que aquella carn procedia de l'escorxador de Palma d'un carregament d'animals inservibles per a produir carn que havia arribat de fora. D'aquesta manera el mercat mallorquí de porcella funcionava com una esponja que es beu els animals de pitjor qualitat que el mercat peninsular no es capaç d'absorbir. El carnisser, quan li demanaren si estava segur que aquell animal era mallorquí va dir: a mi el m'hi han venut per mallorquí i com que no xerra no ho he pogut comprovar!

Unes afirmacions sorprenents sobre els agrocombustibles

aimeric | 08 Desembre, 2007 22:12

agrocombustibles Antoni Perelló, Director General d'Agricultura del Govern Balear, ens va sorprendre amb aquesta afirmació: "la culpa de la pujada dels preus dels cereals no la tenen els agrocombustibles ja que aquests representen un percentatge molt petit de la producció". Perelló va ignorar que aquest percentatge als EUA, el principal productor de maís del món i a la vegada el principal fabricant d'etanol derivat del maís, és determinant a l'hora de llançar el preu d'aquest producte per amunt. I que l'espiral de preu del maís és clau a l'hora d'explicar les altres pujades. I, sobretot, va deixar de banda que tant els EUA com la UE subvencionen els agrocombustibles i els ofereixen un mercat segur en imposar quotes obligatòries d'aquests combustibles per als anys 2010 i 2020. Sense cap dubte l'enorme crisi ramadera i de preus als consumidors que estam vivint té la seva arrel en l'absurda política d'incentivar els agrocombustibles.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb