Pla i muntanya

Consum responsable i comerç just

aimeric | 17 Desembre, 2006 17:59

Els consumidors, a través de l’acte de comprar i consumir un producte, tenim el món en les nostres mans. Per ventura aquesta és una de les maneres com més podem contribuir, a nivell individual, a fer un món millor. Però aquesta possibilitat exigeix triar d’una manera responsable el que compram. I, en el cas dels aliments, això és encara més important. Consumirem allò que ens posen als supermercats les grans empreses transnacionals, fet déu sap com i a on? O, ben al contrari, tractarem de consumir els productes de la nostra terra, conrats pels pagesos del nostre entorn més proper, d’acord amb la tradició alimentària d’aquesta illa.

Consumir els productes del nostre propi poble, comarca o país, és la forma de consum més justa. És justa cap a les persones que treballen la terra i també és justa cap a nosaltres mateixos i els nostres fills. Si no consumim les ametles i les olives de Mallorca, per exemple, ja no hi haurà mai més ni ametlers florits ni oliveres centenàries. Si no compram les verdures i la fruita dels nostres hortolans aviat ja no hi haurà horts. El futur és a les nostres mans i es veu afectat de manera directa per les decisions de consum que prenem.

En Ramon Tamames a Mallorca

aimeric | 13 Desembre, 2006 18:23

En Tamames, en ple esclat del cas Andratx, ha desembarcat a Mallorca. La història d’aquest home, exdirigent del partit comunista, després seguidor de Suárez i ara portaveu dels sectors més extremistes pel cantó de la dreta, té una estranya coincidència amb la de Miquel Segura Aguiló en Mirando. En Miquel també va ser d’idees nacionalistes i seguidor de Josep Melià, per acabar fent la feinota bruta que li han anat encarregant certs sectors radicals.

Conten d’en Tamames que per doblers faria l’ullastre esbrancat damunt el penyal d’es Castell d’Alaró. De fet es comenta que algunes multinacionals li passen un bon sobre per fer propaganda dels transgènics. En Segura també és afectat de parar butxaca. Cap dels dos no creu en res més que amb els doblers. I tots dos, quan obren la boca pareixen dos ninets del temps de sa fam. Se menjarien un ase (que vagi alerta en Biel!).

Al final aquests dos il•lustres doblerers s’han acabant retrobant a les files d’ASAJA. En Segura, organitzador de l’operació de corrupció electoral que du el nom de la seva filla, escrivint revistes com Romaní i insultant a tort i a dret, i en Tamames donant cara per la possible operació de corrupció (finançament irregular d’ASAJA) coneguda com operació macroestudi. Són 600.000€ els que han abocat en Rigo i na Moner dins les beaces d’en Tamames a través de l’Instituto de Cuestiones Agrarias y Medioambientales, eina d’ASAJA-Sevilla per cobrar subvencions. A on han anat a parar aquests doblers?

Mallorca, lliure de transgènics

aimeric | 05 Desembre, 2006 23:00

El Consell de Mallorca ha declarat l’illa com a zona lliure de transgènics. Tan sols el PP va votar en contra de la proposta. Aquesta decisió és un fet important que aplaudim de bon de veres. Som conscients que el Consell de Mallorca no té competències en agricultura, però és la màxima institució de govern insular, per tant aquest és un acord que va més enllà de ser un fet simbòlic. És una decisió intel•ligent que facilita la feina a favor d’una agricultura sostenible i de qualitat. És un acord que tendrà conseqüències.

Gabriel Company, president ASAJA, va dir fa poques setmanes que tots els polítics que estaven en contra dels transgènics eren uns burros. Després d’aquest acord hem de pensar que el senyor Company encara sosté que la majoria dels representants del poble mallorquí són uns ases? Meam si l’ase no serà ell!

Sopars i soparots

aimeric | 03 Desembre, 2006 00:54

Don Gabriel va popularitzar els soparots i na Moner segueix

La Conselleria d’Agricultura del Govern Balear ha convocat a dos soparots (soparot és segons la terminologia d'en Miquel Segura aquell acte polític de la dreta cavernària en el qual s’apeixa a base d’arròs brut i porcella el sector que es vol controlar per a finalitats electorals o polítiques. Abans, amb l'amo en Biel, eren característics els soparots de la tercera edat, ara na Moner ha posat de moda els sopars amb pagesos). En aquests soparots els guions els fa en Mirando, que és qui escriu els discursos de la consellera: ja és hora de pegar fora manies clama l’argenter passat a periodista groc, a través de la seva columna de premsa i del pamflet horrible anomenat Romaní. I la consellera creu en Mirando i envesteix com don Quixot contra uns molins de vent que confon amb gegants. Don Quixot va rodolar per terra i això és el que li acabarà passant a aquesta dona de cor i de cap franquista que és na Moner. Na Moner està dirigint un atac sense mesura contra unes persones i uns col•lectius que no li han fet res: financia revistes, paga sopars i intenta desacreditar associacions que no li han mancat mai al respecte. Tot això ho fa perquè s’ha convertit amb l’eina del minúscul, però molt fanàtic, sector que controla la conselleria amb finalitats lucratives. Ja és hora que tota aquesta corrupció (de corrupte, podrit, en descomposició...) s’acabi.

Nirviada grossa davant la detenció d'Eugenio Hidalgo

aimeric | 28 Novembre, 2006 00:57

La detenció del batle d’Andratx Eugeni Hidalgo, antic regidor d’urbanisme de l’exbatlessa Margalida Moner, va posar molt nerviosos els actuals col•laboradors de la Consellera d’Agricultura. Recordem que des d’una habitació de l’empresa pública Semilla S.A., aleshores dirigida per Llorenç Rigo, es va ordir la trama de presumpta corrupció electoral coneguda com cas Mapau. El protagonista d’aquest afer de corrupció –no el tancaren però li feren a prop- va ser Miquel Segura Aguiló en Mirando, actual redactor dels discursos de la consellera, de la revista femer anomenada Romaní (al servei dels interessos de Sebastià Sagreras i Tito Piris) i destacat articulista groc. L’equip Company-Rigo-Segura té una llarga trajectòria. No es dediquen a fer urbanitzacions però sí que fan encàrrecs de 600.000€ a una entitat fantasma anomenada ICAM (depenent d’ASAJA-Sevilla). De tota manera en Company i en Sagreras –vinculat a la propietat de les cases il•legals de ses Covetes a es Trenc- han dit sovint que urbanitzarien tota Mallorca de cap a cap si poguessin. Llorenç Rigo és membre del consell d’administració de 6 o 7 empreses públiques i té el sou més elevat que el propi President Matas. Les factures de soparots, pagats amb doblers públics per atacar les organitzacions pageses i defensar el grupet, aviat fiblaran. El propi Matas no intervé perquè els té por: tendrien barra de muntar-li una tractorada. Mentrestant es planyen els recursos per fer front a la sequera.

Presentació

Pla i muntanya és un bloc que vol parlar de la pagesia a partir de la seva actualitat. I en vol parlar clar, dient les coses pel seu nom i servint per establir un debat entre les persones interessades.

Menú

Cerca

Calendari

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31