Pla i muntanya

Mancor, 12 d'octubre

aimeric | 12 Octubre, 2009 17:07

Les pluges de la tardor han estat generoses i els camps són verds d’herba, tot i que la basca ens recorda la realitat del canvi de clima. Els camps verdegen, però estan tristos, es moren. Com escrivia Guillem Frontera fa uns dies a “Diari de Balears”, en un article lúcid, el nostre paisatge està ferit de mort. I és cert, els visitants externs ho veuen tot d’una. Nosaltres també ho veim, però miram cap a un altre costat, volem cercar bocins de verd enmig del garbuix de cases i erms; volem veure trossos llaurats i filades d’arbres esponerosos, perquè necessitam trobar una miqueta d’esperança en aquesta terra que és la nostra. Els visitants, en canvi, tot d’una se n’adonen de l’edificació generalitzada - fins i tot a les àrees més preservades -, dels camps en agonia i dels ametlers esbrancats, deixats enmig del sementer com un testimoni d’allò que foren. I és que els camps de Mallorca estan buits de gent, els pagesos se n’han de d’anar. Enguany les ametles no es poden collir: n’hi ha poques i no tenen preu. Com les garroves. Les patates no han valgut res. La llet i la carn tampoc no valen res. L’hortalissa ha patit uns preus de befa per als pagesos. Mentrestant als supermercats els preus segueixen ben igual, amb increments a vegades superiors al 1000 %, del camp al consumidor. L’administració no reacciona. No sabem si és perquè no pot o si és perquè no vol. O per ventura per les dues coses. Ara, a Mancor, prop de la terra on Jacint Josep Fontanet “Montserrat”, constructor pagès de la síquia de Massanella, l’any 1747 va escriure “L’art de conró”, s'ha fet sentir un crit de defensa de la terra. Amb els peregrins hi anava Satish Kumar. La caminada ha estat un convit a la reflexió, en positiu, un clam per a demanar dues glopades de futur per als nostres camps. Potser a molts els semblarà fora de lloc defensar els pagesos de Mallorca. Altres sabem que el que els passi als agricultors, i a la producció d’aliments sans i naturals, serà el que ens passarà a tots. Veure la mort de tota una cultura pagesa és un glop molt mal d’empassar. Per això no ens podem quedar indiferents mentre els pagesos que queden, aferrats a la terra de l’avior, veuen com se’ls gira l’esquena, com els seus productes no valen res, com les fantasmagòriques ajudes sols són una manera de ben morir i com l’administració esdevé un obstacle insalvable. Hi ha un moment en què s’ha de dir prou, que potser hem de veure les coses d’una altra manera, que hem de respectar la terra i els que la cuiden. I que ho podem aconseguir si entre tots ho volem.

Comentaris

Brins d'esperança...

En Toni Mil Dimonis | 17/10/2009, 07:00

Per jo que si aquesta crisi que patim (que si hagués vinguda 3 o 4 anys abans no mos hauria fet ni la meitat de mal) no mos mata de tot, encara farà un poc de bé. Perquè? Idò perquè ara que ses finques no tenen es suposat valor immobiliari que tenien fa dos anys, resulta que se comença a revalorar de mica en mica es seu valor productiu.

Jo crec que es pagesos són des sectors amb més possibilitats de sortir d'aquesta crisi en condicions per continuar endavant. Malferits i molt atropellats, com quasi tothom, però en millors condicions que altres. Farà falta, això sí, que s'administració valori sa seva importància en qüestions de manteniment dets espais rurals, i faci lo que ha de fer: deixar-se de punyetes, i donar una ma a qui ho necessita: la pagesia, un sector que fa 30 anys que està en crisi permanent, mentre que ets altres (turisme, construcció, comerç,...) s'han fet sa capa d'or.

D'aquesta crisi just en sortirem amb s'ajuda des distints operadors des sector productiu, i fora vila n'és un, i molt important...

Donem-li tota sa seva importància, i no la donem just a altres sectors molt més precaris, alguns d'ells vertaders venedors de fum, com s'ha comprovat...

Autoritats i governants: animau es pagesos, rearmau sa seva il·lusió, i voreu (o tornareu a veure) què són capaços de fer amb "quatre xavos" i sa seva feina!

Pla de Carreteres

Del DM. | 29/10/2009, 17:59

Per allà on han de pasar ses noves carreteres de sa corrupció encara hi ha familíes què acotadas treballen sa terra en ses seves xapetas.No al Pla de Carreteres des gran capital contra es poble.

Pla de Carreteres

Del DM. | 29/10/2009, 18:00

Mallorca ja està colapsada i encara volen què aguanti un nou i corrupte pla de carreteres,Son Bosch i Son Baco.

Pla de Carreteres

Del DM. | 29/10/2009, 18:02

Sa corrupció,es narcotràfic,ses immobiliàris,ses benzineres il·legals a rústic tenen prioritat davant s'ecologia,es pagesos i sa gent des pobles.No al Pla de Carreteres.No a la corrupció.No als mercaders canvistes què ens cavien Excel·lència per Merda,malalties,mals i desgràcies.

No al Pla de Carreteres.

Del DM. | 01/11/2009, 19:38

Es Pla corrupte de Carreteres coïncidèix amb ses benzineres il·legals a rústic.

No al Pla de Carreteres.

Del DM. | 01/11/2009, 19:39

Es traçat de ses carreteres de sa corrupció coïncidèix amb ses benzineres il·legals a rústic.¿Quina xarxa o entramat de corrupció hi ha darrere tot aquest assumpte des Pla de Carreteres??.

No al Pla de Carreteres.

Del DM. | 01/11/2009, 19:40

D'es d'Alternativa per Pollença no podem quedar al marge del que està succeïnt més enllà del nostre municipi. No podem, ni volem, consentir que el nou pla de carreteres surti endavant. Mitjançant una política urbanitzadora i destructora del territori, continuista de la legislatura passada, es pretén seguir fent carreteres a tot arreu, asfaltant i encimentant encara més tots els racons de l'Illa. Per tot això ens hem unit al crit i a la lluita contra el pla de carreteres. Perquè no podem continuar com fins ara, perquè no podem consentir més destrucció del territori i perquè Mallorca és petita i l'hem de conservar. Si els nostres governants no tenen cura de la nostra illa, fem-lis veure que s'equivoquen!
Autor: Aturem la barbàrie, aturem el pla de carreteres!

No al Pla de Carreteres.

Urxella | 01/11/2009, 19:42

NI MÉS ASFALT, NI MÉS CREIXEMENT, NI MÉS ESPECULACIÓ
Col·lectius de Mallorca volem manifestar la nostra oposició al Pla de Carreteres
del Consell. Perquè condiciona el model territorial, dificulta el transport públic i
indueix el creixement i l'especulació. Demanem la seva retirada perquè “QUI
ESTIMA MALLORCA NO LA DESTRUEIX”
• Esperàvem un canvi en un dels instruments fonamentals pel futur
territorial de Mallorca. Les actuacions són una continuïtat del model viari
PP-UM obrint la porta a l'expansió urbanística de poblacions allunyades de
Palma.
• PLA TERRITORIAL I PLA DE TRANSPORT: imprescindibles i previs a la
planificació de carreteres. Les carreteres són eixos vertebradors del territori,
influeixen en l’atracció de l’activitat, en la elecció de residència, en el
desenvolupament del transport públic. No es poden fer carreteres sense
definir abans quin model territorial volem per Mallorca i cal plantejar la
mobilitat des d'una visió integral. Fer més carreteres, no és la solució.
• NOVES AUTOPISTES I AUTOVIES: més del mateix. Es continua amb l'objectiu
de fer noves autopistes i autovies, com a l’era Matas. El cas més greu: l’autopista
de Llevant, projecte abandonat en el seu moment i ara recuperat.
• ELS ACCESSOS A PALMA: més cotxes a ciutat. No hi ha hagut cap estudi de la
problemàtica dels accessos a Palma però es volen fer ampliacions d'autopistes,
nous accessos, 2on i 3er cinturó.. tot per afegir-hi cotxes
• VARIANTS I RONDES: permís per créixer. L’impacte de les obres no queda
justificat pel volum de trànsit. Es fan traçats de rondes molt allunyats del casc
urbà que representen un impacte ambiental, urbanístic i territorial molt greu.
• CONDICIONAMENTS DE CARRETERES: o com destrossar el paisatge rural.
Carreteres secundàries de 6 metres passen a ser "autopistes" de 12 metres en
el paisatge rural de Mallorca.
• ELS RESPONSABLES IMPUTATS. La “manera de fer” en la política
d'infrastructures viàries des del Consell de Mallorca, està sota sospites de
corrupció. Que es resolguin les imputacions abans d’avalar el Pla de Carreteres i
s’estudiï desprès el model que Mallorca necessita.
Conseqüències ambientals, socials i paisatgístiques.
S'afavoreix descaradament el creixement i l'especulació urbanística.
Les actuacions previstes responen a un model territorial i viari obsolets que
aposten per l'expansió urbanística per possibilitar nous creixements.
S’afavoreix descaradament el transport privat. El tipus d’obres
proposades, la seva magnitud, les seves característiques, etc, van sempre a
favor del transport privat en detriment dels transports col·lectius
(autobusos, tren).
El repte del canvi climàtic, una responsabilitat oblidada. És insostenible
fomentar l’ús dels vehicles privats ja que el transport és un dels màxims
responsables del canvi climàtic. Cal reduir les emissions i afavorir els
transports col·lectius.
Impacte paisatgístic i conservació d'espais naturals. Les zones
travessades, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres, etc. no tenen en
compte els espais rurals i fins i tot espais naturals: 40 de actuacions
previstes afecten àrees protegides per la Llei d'Espais Naturals. L'impacte
paisatgístic romp el caràcter rural de molts d’indrets.
Minva de la permeabilitat del territori. Moltes finques o poblacions
trobaran obstacles infranquejables i perillosos amb les carreteres, inhibint
els seus desplaçaments a peu, en bicicleta o en motocicleta.
Impactes socials espectaculars. Els projectes impliquen expropiacions,
increments de renous, malbaratament de propietats rústiques, reducció
d’activitats agrícoles, minva del comerç local... En definitiva pèrdua de
qualitat de vida i canvis espectaculars en les zones i municipis afectats.
Un cost econòmic astronòmic: 2 mil milions d’euros en carreteres! En
temps de crisi, aquesta comunitat té altres prioritats: educació, sanitat,
residus, proveïment d’aigua.. Fins i tot en transport són més necessàries
altres inversions públiques.
Conseqüències negatives sobre el patrimoni. Les obres planificades
implicaran la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics:
parets, edificacions, porxos, cases, sínies, aljubs, sestadors, etc.. que formen
part del nostre paisatge i patrimoni i que són un valor i atractiu turístic.

No al Pla de Carreteres.

Urxella | 01/11/2009, 19:47

Perquè demanam la retirada del Pla de Carreteres?
• És indispensable que es revisi en profunditat i s'aprovi un nou
Pla Territorial de Mallorca que estableixi les bases d'un nou
model territorial i per tant, estableixi les bases del futur del
transport a Mallorca;
• És indispensable que es plantegi la mobilitat de manera
integral, que es revisi en profunditat i s'aprovi un Pla Director
Sectorial de Transports de les Illes Balears;
• S'han de resoldre les imputacions dels màxims responsables
polític i tècnic;
• El PDSC ha de respondre a una valors, objectius i criteris
justificables des del punt de vista de la mobilitat integral de
l'illa i de model territorial, tant pel que fa al model viari que
impulsa el pla com als projectes locals concrets que inclou.
Exigim informació i transparència, diàleg i participació!

I tu, què pots fer?
· Informa't sobre les actuacions i projectes del Pla.
· Posa't en contacte amb alguna de les entitats adherides al
manifest contra el Pla de Carreteres.
· Penja un llençol al balcó de ca teva, amb algun d'aquests
lemes: "NO AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES";
" Ni més asfalt, ni més creixement, ni més especulació"; "Qui
estima Mallorca no la destrueix"; "CONDICIONAMENT DE
CARRETERES: la destrossa del paisatge rural"; "Mallorca: àrea
metropolitana de Ciutat"; "Carreteres = corrupció i destrucció
del territori"...
· Participa a les convocatòries i accions reivindicatives.

No al Pla de Carreteres.

Del DM. | 01/11/2009, 20:44

Sembla què el President d'aquesta comunitat sigui en Matas en lloc d'en Antich.

No al Pla de Carreteres.

Del DM. | 01/11/2009, 21:06

No a sa Solució Final per a Mallorca per part des PSOE-UM.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb